L'itinerari es clou amb un expressiu poema on el conflicte entre la nostàlgia del passat i el present es resol positivament en una reafirmació personal.

És un poema de localització clarament colomenca. La noiesa, la riera, els passeigs, les pistes de tenis i el ping-pong remeten directament als sojorns a Santa Coloma. El ping-pong, i sobretot el tenis, són jocs que el jove Vinyoli i els seus amics practicaven amb plena devoció durant aquells estius. Jocs de la innocència que després deixarien pas a uns jocs més arriscats als que el poeta es referia en el vers "jocs per ajornar la mort".

Amb aquet poema es tanca el cercle que ens ha permès transitar per l'apassionant poesia de Vinyoli, copsar-ne els temes i formes més importants, i comprovar fins a quin punt els seus poemes porten Santa Coloma en un lloc de privilegi.