A l'any 1982, dos anys abans de la seva mort, Vinyoli guardava encara un record ben viu de la seva estada a Santa Coloma i responia d'aquesta manera en una entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa: "Els estius? Ah, això sí: la mare aconseguia que poguéssim fer salut, com se'n deia abans, en algun poble, també gràcies a amistats. De més o menys els vuit anys fins als disset anys els vaig passar a Santa Coloma de Farners, La Selva, vila el paisatge de la qual ha estat més tard literaturitzat en algun dels meus primers llibres. Recordo que allí hi vaig passar les millors estones de la meva adolescència: les passejades a la plaça, el tennis, els boscos."
L'entorn humà i natural de Santa Coloma estan en l'origen de l'obra de Joan Vinyoli, un dels poetes catalans més importants del segle XX, potser el més autèntic i comunicatiu, i segur que el que més va arriscar en l'immersió en les profunditats de l'ànima. D'ell n'havia dit Salvador Espriu; "és un dels nostres escassos veritables poetes", i el també poeta Francesc Parcerisas; "és la veu més alta i impressionant de la lírica catalana contemporània"...