El poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) és fill adoptiu de Santa Coloma de Farners. En aquesta població, on va passar els estius de la seva infantesa i adolescència, hi podem situar la descoberta simultània de la natura, la poesia i l’amor. La natura al.ludida en el primer vers de la seva obra -“I la natura em crida”- és justament la d’aquesta terra selvatana, on es va produir la gestació del poeta, i que va deixar una empremta fonamental en la seva poesia. La posterior descoberta del mar, a Begur, així com el paisatge urbà de Barcelona, configuren els altres escenaris sensorials i anímics.

Vinyoli va viure intensament en tots els ordres vitals: l’experiència amorosa, la de la mort, la de la natura, la creativa, l’onírica, la dels records… I, a partir de la divisa: “Haig de fer alguna cosa de la meva pobresa”, va transferir aquesta extraordinària experiència vital en experiència lírica, és a dir, en poesia, creant una obra commovedora que impressiona per la seva autenticitat, capacitat comunicativa i força creativa. Els seus més de 500 poemes, distribuïts en 16 llibres, als quals hi podem afegir les traduccions de Rilke i Nietzsche, constitueixen el resultat d’aquesta singular aventura artística la qual assoleix uns pics imprescindibles per a la literatura en poemaris com El Callat, Tot és ara i res, Vent d’aram, El griu, Cants d’Abelone, Domini màgic o Passeig d’aniversari.

És possible que la grandesa de la poesia de Joan Vinyoli es trobi en la peculiar confluència, en la seva obra, d’una actitud indagatòria de les pregoneses de l’ésser humà abocat al conflicte vital, i de l’assumpció de la poesia com el procediment, substancialment màgic, que haurà de permetre transcendir i assolir el que el poeta anomenava “besllums de permanència feliç”. | Pep Solà |

Presentació de les actes del II Simposi Internacional Joan Vinyoli

Margarida Casacuberta i Natàlia Juan (eds.) ‘Joan Vinyoli  i la poètica postsimbolista’En el marc del IV Festival Domini màgic de Poesia es va fer la presentació oficial del volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (Ed L'Avenç), llibre que aplega els treballs dels ponents en el II Simposi Internacional Joan Vinyoli, celebrat l'any 2014 a Santa Coloma de Farners i organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània. El llibre reprodueix a la coberta el cartell del simposi, obra de Frederic Amat, que d'un contundent traç evoca la força dels versos vinyolians.
 
 Mita Casacuberta, curadora del volum juntament amb Natàlia Juan, va fer un extens i detallat repàs del contingut del llibre sintetitzant les idees dels diversos treballs. Al seu torn, Josep M. Muñoz, en nom de L'Avenç, va remarcar la importància i l'interès que desvetlla l'obra de Joan Vinyoli.
 
 Joan Martí, alcalde de la població, va acollir l'acte celebrat a l'Espai Vinyoli de la Casa de la Paraula posant de manifest el compromís de la població amb la cultura i, en especial, amb el patrimoni literari que representa la figura de Joan Vinyoli.
 
 
 
 
 

 

4t Festival Domini màgic de Poesia - Crònica a Núvol

. Santa Coloma de Farners

Un any més, el domini màgic de Joan Vinyoli ha estat el catalitzador del festival de poesia de Santa Coloma de Farners, que ha congregat durant tres dies poetes, lectors i persones que han volgut celebrar i compartir el poder de la paraula poètica. Aquest territori colomenc, el del desvetllament poètic de Vinyoli, ha estat, doncs, aquests dies, 21, 22 i 23 d’abril, capital de la poesia.

Lluís Solà al festival Domini màgic | Foto de Pere Torra

Enguany, el cartell que convocava al IV Festival Domini màgic de Poesia ha estat obra de Marçal Morell que, inspirant-se en la col·lecció de galls del poeta, ha pintat una seriació policromada de galls, evocant aquest símbol de la poètica de Vinyoli, aquesta expressió del cant pur i auroral que persegueixen els poetes.

Llegeix més...

Presentació del llibre "La pedra i el temps"

 

Jad Hatem és  filòsof i professor universitari a  Beirut, expert en història de les religions i estudiós de la presència de la mística en la literatura universal. Ha dedicat estudis a diversos autors catalans com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Joan Vinyoli, Mercè Rodoreda...

El passat 18 d'abril es va presentar a  la Universitat de Girona  la versió catalana del seu darrer llibre, La pedra i el tempstraduït per Lourdes Godoy i editat per Curbet Edicions, en un acte organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània.

A continuació podeu llegir la crònica d'aquest acte que Joaquim Vilar ha escrit per al diari digital "Núvol".
 
 
LLIURAR-SE A LA LITERATURA
 

Joaquim Vilar i Sais
 
No he d'assolir-te mai.
Ressono tot com el buc ple d’abelles.
(Joan Vinyoli)
 
 
Manllevem el títol d’aquesta crònica de la presentació a Girona del llibre de Jad Hatem La pedra i el temps (1), traduït del francès per Lourdes Godoy i publicat per Curbet Editors, d’un altre llibre del mateix autor publicat al Líban: S’adonner à la poésie (2), perquè l’acte organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània que va tenir lloc a la Sala de Graus de la Universitat de Girona aquest dimarts passat va ser un exemple de lliurament franc a la paraula i a la creació literària.
 
Josep M Sala-Valldaura va fer una presentació del poeta, filòsof i professor de filosofia, literatura i ciències religioses a la universitat de Saint Joseph de Beirut -Jad Hatem- citant Octavio Paz i María Zambrano i defensant que la Filosofia i la Poesia són disciplines bessones que es necessiten l’una a l’altra i beuen l’una de l’altra. Després va comentar com són els assajos de Jad Hatem -com els fa quan  escriu- i com construeix el seu discurs crític a través de disciplines tan diferents com la teologia, la teoria de la literatura, les religions o fins i tot l’alquímia.
 
 
Com bé va dir Sala-Valldaura, “hem tingut la sort que en el seu pelegrinatge per diferents cultures, Jad  Hatem  hagi  fet  estada  en  la  catalana”.  La  pedra i el temps és el quart llibre que publica en català, després de Sobreamor. Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn `Arabî, Ramon Llull (2011), El temps en la poesia catalana contemporània (2013), i La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli (2016) i recull onze assajos sobre el tema de la transmutació que van de la pedra al perfum seguint textos religiosos, textos filosòfics i textos d’escriptors catalans com Brossa, Riba, Rodoreda, Monzó, Rosa Vilanova, Josep Lluís Aguiló, Joan Vinyoli, entre d’altres.
 
Sala-Valldaura va remarcar la manera tan particularment docta que fa servir Jad Hatem per enfilar i cosir els seus comentaris; com pot sortir d’un vers concret i  arribar a una visió general  -cosmogònica i absoluta- a través de múltiples comparacions i lligams. El pòsit de coneixements del professor libanès és  tan  extens  i  profund  que  el  lector  té  la  sensació  –escoltant-lo  o  llegint-lo– d’enlairar-se, volant, cap als grans temes que sempre han interrogat la humanitat.
 
En  els  seus  comentaris  i  en  les  seves  lectures  critiques  de  textos  d’altri,  Hatem  fa  un  exercici creatiu, gairebé es pot dir de metapoesia perquè les interpretacions que proposa, enriquides per una mirada que beu en les fonts més pregones del coneixement humà, van sempre més enllà del que el
propi text ens proposa.
 
Jad Hatem, al seu torn, va començar la seva intervenció comentant la relació entre Filosofia i Poesia apuntant que, si bé totes duen es necessiten, la Poesia va més enllà. Després va situar Joan Vinyoli com un dels més grans poetes de la literatura catalana i va començar el seu Petit entretien sur Vinyoli comentant nou poemes de Llibre d’Amic.

 
 
 
De forma magistral, en francès, –i acompanyat amb l’admirable recitació dels poemes que Carme Canet anava intercalant en el seu discurs- va saber bastir una intrepretació globalitzadora d’aquest llibre de Vinyoli, destacant el trasfons espiritual que hi ha al mig del viatge amorós. Una  escala mística com a mitjà per arribar a l’absolut. Un arbre lul·lià del coneixement amb profundes arrels i moltes  branques  connectades  fins  als  brots  més  petits  i  distants.  El  desig.  La  paraula.  El descobriment d’un mateix a través del descobriment de l’altre per arribar a atènyer l’Absolut, que, segons va recalcar, és, per definició, inassolible.
 
Va anunciar, per acabar,  que l’any vinent tindrem ocasió de llegir l’estudi que, a partir de les idees exposades, està acabant d’enllestir sobre el Llibre d’Amic.
 
Acabada  la  presentació,  mentre  els  assistents  aplaudien  i anaven  comprant  exemplars de La  pedra i el temps, ens preguntàvem per a quan la traducció al català del llibre de l’autor libanès Joan Sales et l’instant glorieux (3) que ens semblaria ben oportuna ara que es parla tant d’Incerta Glòria.
 
Per si de cas, a la sortida, l’editor Quim Curbet ens va lliurar els seus apunts de l’acte acadèmic que acabàvem de celebrar. És el dibuix que publiquem amb aquesta crònica on es pot veure aquest cronista entre el públic que omplia la Sala de Graus,  els dos ponents a la taula, i la clau del volta de la nau gòtica de la Sala que bé podríem entendre que ens havia emparat (amagat a la manera vinyoliana) com una espluga / de silenci (…) per poder dir paraules / de consagració.

 
 
________________________________________
 
1 Jad Hatem, La Pedra i el temps (traducció de Lourdes Godoy), Curbet Edicions, 2017, Vincles 40.
2 Jad Hatem, S’adonner à la poésie, Éditions du Cygne, 2017, Portraits litteráires.
3 Jad Hatem, Joan Sales et l’instant glorieux, Éditions du Cygne, 2015, Portraits littéraires.
 
 
 

4t Festival Domini màgic de Poesia


Ja  tenim  a  punt  el  Domini  Màgic,  aquest  espai  de temps que és  primavera de la paraula poètica, la més essencial, la que assoleix d’arribar més al fons.El  IV  Festival  DOMINI  MÀGIC  de  Poesia  aplega diversos actes amb el protagonisme de la paraula dita i cantada.

Com sempre, l’entorn natural de la nostra població i la Casa de la Paraula seran  els llocs que acolliran  els  versos  dels  poetes  vinguts  de  diversos indrets del país.No  perdeu  l’ocasió  d’escoltar  la  seva  veu,  aquesta veu auroral i primigènia, com la del gall dels poemes de  Joan  Vinyoli,  que  és  també  la  de  cadascun  de nosaltres, perquè la poesia ens interpel·la i ens diu.

Salut i poesia!

 

Vegeu el programa complet aquí.

 

 

Teresa Font Anyé

El passat 10 de gener ens deixava la Teresa Font Anyé, “la nena de les trenes”, una persona entusiasta de la vida i de la poesia de Joan Vinyoli. La Teresa havia estat amiga del poeta i aquest li havia dedicat diversos poemes. Des de la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània volem retre un petit homenatge a aquesta dona que hem tingut la sort de conèixer i que va participar  en el II Simposi Internacional Joan Vinyoli que es va celebrar a Santa Coloma de Farners el desembre de 2014. I ho fem publicant una crònica que va escriure uns mesos més tard del simposi,  evocant la seva participació en la taula rodona, conduïda per Jordi Llavina, on es rememorava la personalitat del  poeta. Reproduïm també el poema “El guany”, que Joan Vinyoli li va dedicar amb l’endreça: “a Teresa Font i Anyé, la nena de les trenes, ara ja dona”. I il·lustrem el text amb una fotografia de la Teresa recitant Vinyoli en l’homenatge que va promoure en el barri de Gràcia amb motiu de l’Any Vinyoli.

 

 

EL GUANY

Teresa Font, a La Violeta de Gràcia, en l’Homenatge a Joan Vinyoli
el 30 de novembre de 2014, amb Sergi Jover, Víctor Pi, Albert Gumí i Queralt Roc

 

 

Mai no et rendeixis. 
                                    Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.
                                    Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t’hagis tret 
el feixuc escafandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.

 


Petita crònica de la taula rodona en el II Simposi Joan Vinyoli
a Santa Coloma de Farners . Hivern del 2015

 

El dia que es celebrava  la taula rodona per  parlar de Joan Vinyoli d’una manera més informal i relaxada, fora de les comunicacions  més acadèmiques, Vinyoli hi va ser present, i de quina manera!

Vaig tenir la sort de compartir aquesta taula amb el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina. que la va coordinar, Miquel de Palol, Vicenç Altaió i David Castillo, tots ells coneixedors de la persona o l’obra del poeta i alguns (els més grans d’edat) amics personals i gent afortunada per haver pogut  viure  amb ell llargues i intenses estones durant alguns anys de les nostres vides.

A mi, concretament, em va tocar encetar la conversa i trencar el gel amb alguna de les històries i anècdotes que vaig viure amb el Joan durant alguns anys de la meva joventut i de la seva maduresa. La distància que ens separava en el temps mai va ser un destorb per cap dels dos, que gaudíem inclús d’aquestes diferències de generació.

Vaig explicar el primer que em va venir al cap, de manera espontània i val a dir que jo, que no m’havia preparat res prèviament, em vaig espantar una mica quan vaig veure que algun dels altres membres de la taula portaven papers escrits, però tot i així, empesa per en Jordi Llavina i per la meva gosadia, no vaig dubtar en començar a parlar.

Moments viscuts durant les llargues passejades a peu per Gràcia, sortides amb un petit 600 que el meu pare m’havia regalat, estius a Begur, tertúlies a casa seva, cafès calents, Benjamins freds, torrades amb oli per sopar al meu pis de la Travessera de Gràcia, els nostres llibres compartits, les nostres ginebres al Befeather de Mitre... i també algun dels nostres pactes i secrets, encara fins aquell dia no descoberts.

Amb els altres companys de taula, en Vicenç sobretot, que coneixia Vinyoli tan bé com jo i hi havia viscut íntimament moltes estones, vam explicar algunes hores viscudes, com gaudia dels amics, com li agradava llegir-nos els seus nous poemes, com els compartia i com gaudia de les passejades i de les nits de festa amb les núvies dels seus amics joves.

Vinyoli era un home intens, autèntic, generós i tenia una curiosa facilitat per somniar .

La veritat és que tal com va dir en David gairebé el vam invocar i el sentírem molt present talment com si fos allà amb nosaltres..

Vam gaudir d’aquesta presència subtil però intensa i vam fer gaudir tothom, que tant des de la primera fila de butaques somreia amb els ulls lluents d’emoció (Laura Borràs i Francesc Parcerisas), com des d’una mica més enrere, Pep Solà, escoltava amb complicitat  i atent moltes de les coses que li havíem explicat per documentar-se i escriure La bastida dels somnis, la biografia de Joan Vinyoli.

Gràcies per tot això i sobretot per ajudar-me a fer-lo present d’una manera tan humana i senzilla, que no per això poc intensa. Sovint, a la vida la memòria i el record són més forts que el present i la realitat física. Ja ens ho va dir el poeta amb el seu vers meravellós: ”No vencerà cap fred els meus records encesos”. Així que vam encendre els records de tal manera que vam sentir a les nostres mans la seva escalfor.

Tots nosaltres sempre portarem al cor la petja d’aquets home, poeta i amic. És inoblidable en Joan!

Alguns encara parlem amb ell i sentim la seva veu dolça i amiga quan la nit ens colga.

Per molts anys!!! 


 Teresa Font i Anyé
Setembre de 2015