En un poema de la sèrie titulada "D'una terra", en la que s'hi pot reconèixer fàcilment el nostre paisatge, localitza el moment del descobriment de la poesia:
"...Filla del cel, allà, la poesia
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir..."
Vinyoli parlava en l'intimitat familiar d'un somni que havia tingut a Santa Coloma i el considerava el moment de la revelació de la seva condició de poeta. Vinyoli havia somiat que uns cavalls desbocats se l'emportaven. El poeta interpretaria que aquests cavalls eren la mateixa poesia.
En la biografia de Vinyoli hi trobem també diferents episodis de rellevància literària que el vinculen a Santa Coloma:
Cada estiu, el dia de la Mare de Déu d'Agost, hi havia festa grossa al pati de Can Geronès; l'any 1926 representen l'obra d'en Folch i Torres "El més petit de tots" i en Joan n'és protagonista; a l'any següent hi celebrarien uns jocs florals d'àmbit local i guanyaria la Viola d'Or amb un poema dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que no es conserva. El 1930 publica la prosa poètica "De la nostra ciutat" al programa de la Festa Major. A l'any 1931 fa un curs de català a la biblioteca de La Caixa.
A l'any 1949 és premiat en el IV Concurs Literari del "Círculo Cultural Columbense". Hi presenta amb el lema "De vida i somni" tres poemes que després, amb algunes variants, foren publicats en el llibre "Les hores retrobades"(1951) amb els títols "Els dies", "Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre" i "El poeta adolescen"t (III)".
La prosa poètica "De la nostra ciutat"
L'any 1930, amb 16 anys acabats de fer, Joan Vinyoli publicava aquest escrit de creació en el programa de la Festa Major. Es tracta d'una prosa poètica on el jove Vinyoli evoca la nit de la Festa a partir de la figura del sereno. Aquesta fresca i expressiva composició, editada amb una deliciosa tipografia de l'època, és molt important bàsicament per tres raons. Primer, perquè des del títol mateix, "De la nostra ciutat", el futur poeta manifesta un clar sentiment de pertinença i integració al nostre poble. Després, perquè ara per ara és l'escrit de creació més antic que es coneix de Vinyoli. I, finalment, perquè ja hi trobem prefigurats alguns temes i símbols que tindran una presència fonamental en l'obra posterior; en efecte, el sereno -persona que vetlla i guarda la nit i que és l'únic que en pot conèixer els misteris- , el cant d'un ocell i el silenci que renaix són imatges amb alta càrrega simbòlica que seran recreades de manera recurrent en tota la seva obra.