Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. Sembla que el cognom Vinyoli és d'origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoly quan un dels avantpassats del poeta s'instal·là a Cuba. Posteriorment, el poeta adoptarà la grafia catalana a l'hora de signar els seus escrits.
El dia 2 d'abril neix la seva germana Carme i, al cap d'un mes i mig, mor el seu pare (37 anys), que era metge internista espeicalista en epidemiologies. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren.
Retorn a Barcelona. Inicialment s'insta·len al Born i, al cap de pocs mesos, al carrer Còrsega, 240. Vinyoli comença, en règim de "classes de favor", la seva formació bàsica al "Colegio del Sagrado Corazón", és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al "Colegio de la Inmaculada" (ICI, Rosselló cantonada Balmes), on s'impartien els estudis de Comerç. Als jesuïtes coneix Francesc Gomà, Tomàs Lamarca, Martí de Riquer, Joan Teixidor, Josep M. Boix i Selva, etc.
A partir d'aqueix any i fins després de la Guerra Civil, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés (1) al carrer Beat Dalmau, 34 (2). (Josep Fornés, metge oculista i company d'estudis del pare de Vinyoli, serà qui introduirà més tard el poeta a treballar a l'editorial Labor, de la qual n'era copropietari).
Josep Fornés i la seva muller, Conxita Alibés i Xifra, al mas Ca la Xifra, a Santa Coloma de Farners. Ell havia estat company d'estudis del pare de Joan Vinyoli i va facilitar a la vídua poder venir a estiuejar a Santa Coloma, en un pis a Can Cuera, que la mare del poeta llogaria per tot l'any, al preu de 1000 Pta.
La Carme Vinyoli, germana del poeta, al carrer Beat Dalmau, i Joan Vinyoli (de blanc i amb els braços plegats) amb una amics a la Plaça de la Constitució de Santa Coloma en un dia de Festa Major d'abans de la guerra civil.
Guanya la Viola d'Or en els Jocs Florals celebrats a Santa Coloma, al pati de Can Geronès, el 15 d'agost de 1927.
Escriu els primers poemes que es conserven: "Fredor" i "A dintre i a fora", de to pietós.
Acaba els estudis de comerç i entra a l'editorial Labor, on treballarà fins a l'any de la seva jubilació, el 1979. A l'estiu escriu diferents proses poètiques a Santa Coloma i publica la titulada De la nostra ciutat al programa de la Festa Major d'aquesta població. Es tracta del seu primer text publicat.
(Transcripció del text)
DE LA NOSTRA CIUTAT
Alabat sia Déu... les dues... serè... La veu misteriosa i monòtona del sereno, vibra en les ombres nocturnes com el cant d’un ocell gegant que fa batre les ales en mig dels carrers.
Alabat sia Déu...i, el pas acompassat i segur d’aquest home que viu de nit, quan el món, entregat a Morfeu se transporta a la vida irreal de la fantasia, retruny amb fermesa en les lloses de les voreres.
De vegades, de moltes finestres i balcons on hi riuen les flors que la mà d’una formosa donzella ha plantat, degoteja amb persistència algun test que de vespre regaren. Les gotes en llisquen suaument per la paret del balcó o la finestra i, ara una, ara l’altra, amb el so de la pluja menuda d’hivern, cauen a terra fonent-se amb les caigudes abans, i formen en la vorera un xipoll.
El sereno clapoteja una mica i, el soroll de l’aigua a l’ésser trepitjada pels peus, arriba a l’oïda d’algun gat, arrupit al costat d’una porta que, amb un miol perllongat i arrufant l’esquena, fa un salt, estrompassa el carrer d’una correguda, i, el cos del felí amb les brasetes dels ulls ben enceses, es fon al moment en qualque forat d’una casa fins que el silenci renaix altra volta.
El sereno és l’únic que entén els misteris que les ombres de la nit ens veden.
No sempre és ell sol, però, que a l’arribar la revetlla de la festa major, quan la lluna somriu dolçament i tafanera, penetra per les finestres, es retalla en el marc de moltes d’aquestes la silueta fina, senzilla, inclinada sobre la màquina de cosir, de les donzelles de la ciutat que preparen els seus vestits.
Mes, la veu inestroncable del sereno ressona també en aquells dies, ara ací, ara allà; ara en el cap d’un carrer, ara en l’altre, sempre igual, amb la mateixa tonada i paraules semblants.
Alabat sia Déu...les quatre...serè...
Publica textos de creació-que signa Joan Vinyoli, en prosa i en vers, a la revista Iuventus, òrgan intern del col.legi dels jesuïtes. A l'estiu, Vinyoli participa en un curs (3) de català a Santa Coloma de Farners i a la cloenda coincideix amb Pompeu Fabra. Comença els estudis de batxillerat com a alumne lliure a l'Instituto Nacional de 2a Enseñanza del carrer Balmes.
Cloenda del curs de català impartit a Santa Coloma de Farners per Mossèn Jordà a l'antiga biblioteca de La Caixa, a l'estiu de l'any 1931. Joan Vinyoli assistí al curs i és el que fa tretze començant a comptar des de dalt (té la mà a la barana i vesteix pantaló blanc amb jaqueta fosca). Al peu de l'escala hi podem reconèixer Pompeu Fabra, que va ser convidat a l'acte de cloenda.
Freqüenta l'Ateneu Barcelonès i forma part d'una tertúlia literària amb Òscar Samsó, Josep García López, Carmina Pleyan, Francesc Gomà i Pere Ribera.
Des dels estius a Santa Coloma, Joan Vinyoli va practicar l'excursionisme durant molts anys. Les Guilleries, el Pirineu, el prepirineu, el Montseny i bona part de les muntanyes del país van fer sentir al poeta el "crit de la natura".
Aquesta fotografia de cap a l'any 1942 correspon a un excursió als Cingles de Bertí (Sant Miquel del Fai), i el veiem en primer terme amb l'Òscar Samsó al seu costat. Els altres acompanyants són Glòria i Roser Llenas, i drets Pere Vintró i M. Teresa Soriano..
Descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D'Ací d'Allà (publicat el 1932) i aprofundeix en l'estudi de l'alemany per poder llegir Rilke en l'idioma original.
Vinyoli passa la guerra a la reraguarda i fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament. A causa dels bombardejos al centre de Barcelona del març de 1938 la família va a viure un temps a casa d'en J. Bofill i Ferro (carrer Craywinkle). Es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent. Durant aquests anys, a més, coneix Isabel Abelló, la persona que el "converteix" a la vida interior i a la poesia. Escriu el seu primer vers líric, I must do something of my poverty, una mena de divisa personal a la qual serà sempre fidel (el vers serà inclòs posteriorment en el poema "Sordejo" del seu llibre Vent d'aram).
Col·labora en diverses ocasions, amb obra pròpia i traduccions, a la revista Quaderns de poesia i als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat (gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t'hagi amat", apareguda en aquest diari el 16-I-1935, coneix Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta).
Publica el seu primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d'Estudiants.
Període de crisi personal i emmudiment creatiu a causa de l'experiència viscuda en temps de guerra.
Publica la traducció del llibre de J. P. Jacobsen Aquí debieran florecer rosas (trad. de Juan Viñoly. Madrid, colección "Euro", 1941).
El dia 9 d'abril de 1945 es casa amb Teresa Sastre (5) i el matrimoni va a viure al pis de la seva mare (Gran Via, 629 bis, 4t. 2a.), fins que a finals de 1950 es trasllada definitivament al c/ Castellnou, 46, 1r. 2a. (6) Fins l'any 1951 aproximadament passaran els estius a Sant Fost de Capsentelles.
Joan Vinyoli es casa amb Teresa Sastre i tindran tres fills, Joan, Albert i Raimon..
Neix el seu primer fill Joan (gener).
Forma part del jurat de la primera convocatòria del Premi Rosselló-Pòrcel de poesia instituït per la revista Ariel. Neix el seu segon fill Albert (juliol).
Publica De vida i somni (7).
D'aquest poemari se'n feu una edició molt limitada, de 150 exemplars, a causa dels recels que provocaven en els òrgans censors del règim franquista els llibres en català d'autors joves.
La tipografia del poemari presenta els poemes amb caplletra en tinta vermella.
La imatge correspon a l'exemplar número 2 signat per l'autor. És propietat de la Biblioteca Municipal Joan Vinyoli, de Santa Coloma de Farners.
Obté el premi de poesia (8) en el IV Certamen Literari organitzat pel "Círcol Cultural Columbense" de Santa Coloma de Farners.
Pàgina de la revista La Selva on es reprodueixen els poemes premiats a l'any 1949 en el IV Concurs Literari del "Círculo Cultural Columbense".
Hi presenta amb el lema "De vida i somni" tres poemes que després, amb algunes variants, foren publicats en el llibre "Les hores retrobades"(1951) amb els títols "Els dies", "Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre" i "El poeta adolescent (III)".
Forma part d'una tertúlia literària setmanal amb Joan Petit, Eduard Valentí, Guillem Cosp i Francesc Gomà. (Posteriorment, també hi participarà Gabriel Ferrater (9), introduït en el grup per Petit i Valentí cap al 1953). Obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la Selva, i la Flor Natural en els de Girona.
Dedicatòria de Joan Vinyoli a Gabriel Ferrater: "Per a Gabriel Ferrater, recordant una llarga nit de lectura i conversa. Amb admiració i molt cordialment."