Any 1951

Publica Les hores retrobades (10). El llibre obté el Premi Óssa Menor. (Durant aquest any, Vinyoli fa diverses lectures públiques dels poemes del seu llibre).

 

 

Amb "Les hores retrobades", publicat a l'any 1951, Vinyoli obtingué el Premi Óssa Menor. L'obtenció d'aquest premi significà el reconeixement crític del poeta i el seu accés als cercles culturals i literaris resistents.

Sembla que el llibre s'havia d'intitular inicialment "Entrada en el silenci". Inclou un pròleg de Joan Teixidor i l'ornament de la portada és de Joan Palet.

Se'n va fer un tiratge de 35 exemplars en paper de fil i 400 en paper alfa.

Any 1952

Neix el seu tercer fill Raimon (novembre). Comença a planificar l'Enciclopèdia Labor que es publicarà en volums entre 1955 i 1962.

Any 1953

Fa diversos viatges a Madrid per raons laborals i aprofita per visitar els diversos museus.

Any 1954

Comença els estiuejos familiars a Begur (11) (fins el 1978), lloc que, segons el poeta, és el més "important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital". Fa lectura del text "Carles Riba i el seu concepte de la poesia" en l'acte d'homenatge a Carles Riba (12) celebrat en la "Casa del Libro".

 

 

"Després de Santa Coloma, però ja casat, vaig passar tres o quatre estius a Sant Fost de Capsentelles, al Vallès Oriental, encara que el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur, ...".

(Del llibre de Lluís Busquets i Grabulosa "Plomes catalanes d'avui")

Vinyoli es relacionà amb Riba a partir de l'any 1935 a rel d'una traducció que havia fet del poema de Rilke "Oh bell destí per un cel que jo ignoro". A propòsit d'aquesta traducció Riba li dedicà la seva traducció d'Esquil amb les paraules: "Aquesta gran poesia, per a un poeta que serà gran, en tinc la fe".

Any 1955

El dia 6 de gener de 1955 mor la seva tia Mercè Pladevall i Maseras, a qui dedica el volum El Callat. Escriu el pròleg a aqueix volum (datat a Barcelona, el 25 d'octubre de 1955).

Any 1955 - 1960

Escriptura de la primera versió dels poemes de Llibre d'amic i d'un projecte de poemari intitulat "Realitats", molts dels poemes del qual passaran després a diferents llibres: RealitatsEl griuVent d'aram,Cercles, etc.

Any 1956

Publica el llibre El Callat (13) i el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (14) (dins Els mesos de l'any). La seva germana Carme es casa amb Hans Stosch i la parella se'n va a viure a Alemanya. Per aquest temps el poeta té una forta crisi religiosa que l'allunya definitivament de l'església catòlica. Afers laborals el porten a Itàlia i visita Roma, Florència, Milà i Torí.

 

 

Aquest poemari va precedit d'un pròleg del mateix Vinyoli que recull el més essencial del seu doctrinari estètic.

En una dedicatòria al seu amic Òscar Samsó Vinyoli fa referència al pròleg dient: "... el més important que diu és que només en el pur lliurament de nosaltres mateixos hi ha el camí que pot conduir a la veritable poesia".

El pròleg que Vinyoli va escriure per al llibre "Els mesos de l'any", que aplegava gravats i textos de diferents artistes i escriptors, és una prosa poètica que podem llegir com un intens passeig metapoètic, on el poeta ja formula conceptes i imatges tan recurrents en l'obra posterior com "les coses petites", el "poder transfigurador del cant", el "viure poèticament", el "vent d'aram", ...

Aquest extraordinari text també porta el gèrmen de futurs poemes com "A clar nivell de càntic", "El graner morat" i "Domini màgic".

El gravat de la caplletra és de Jaume Pla, impulsor juntament amb Víctor M. d'Imbert de la col.leció "Els gravats de la Rosa Vera".

Any 1963

Publica el volum Realitats (15).

 

 

El mateix poeta, en una nota preliminar, diu: "M'agrada imaginar aquests poemes una mica a la vora de certes pintures de Van Gogh, on el moviment arravatat de la pinzellada i la vivesa del color cuiden trametre aquesta força emocional i de sentiment de l'artista, tot i no perdre mai la referència a la realitat".

I encara: "El tema o contingut d'aquestes poesies és donar fe de la facultat de “contemplació poètica”. Per ella se'ns manifesta la realitat en el seu constant fluir i en la seva permanència immutable.".

Any 1963 - 1970

Període de silenci editorial. Durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb Gabriel Ferrater.

Any 1965

Assumeix el càrrec de director de les Edicions Generals a Labor.

Any 1968

Va a la Fira de Frankfurt i passa uns dies a casa de la seva germana (visita el poble i el cementiri de Bempflinguen, que apareix en el seu poema "Bempflinguen, matinada", de Tot és ara i res). El 22 de maig fa una lectura de poemes a l'Ateneu Barcelonès. Comença la col.laboració poètica amb Montserrat Ainaud de Lasarte.

Any 1970

Participa en el primer festival de poesia al Gran Price i publica Tot és ara i res.

Any 1972

Té un infart a Saragossa.

Any 1973

Publica Encara les paraules (16).

 

 

Publicat el 1973, amb portada de L. Geest i T. Hovberstad, on destaquen aquests versos del poema "No res, un fum":

"                    En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci."

Després de guanyar la Lletra d'Or amb aquest poemari escrigué en una carta a la seva germana Carme (27-V-1974): "...sembla que el meu treball poètic comença a tenir no ja sols una justificació personal sinó que interessa profundament a molta gent. No he cedit mai, i de vegades ben a contracor, ni a modes ni a tendències que he trobat superficials o que no anaven amb la meva manera de ser. N'he patit, però crec que he estat fidel a mi mateix en tot moment ...".

Any 1974

Obté el premi la Lletra d'Or pel llibre Encara les paraules.

Any 1975

Publica Ara que és tard (17) i el volum compilatori Poesia completa 1937-1975 (18), que recull, revisada, tota l'obra poètica publicada fins llavors, a més de poemes i traduccions inèdits.

 

 

Fragment manuscrit del poema "Ara que és tard" que dóna títol al llibre. Porta una citació inicial de Rilke: "Has de fer una altra vida"

Va obtenir el Premi Crítica Literària 1976 i el Premi de la Crítica Serra d'Or 1976.

L'anomenat "Llibre blanc" recull tota l'obra de Vinyoli des del 1937 fins a l'any 1975. També conté apèndixs amb algunes de les traduccions de Rilke i textos teòrics de i sobre el poeta.

El diduix de la coberta és d'Antoni Tàpies i el disseny d'Alberto Corazón.

Any 1976

Publica Vent d'aram (19). Obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu recull Ara que és tard. Escriu la carta-pròleg a Josep M. Fulquet (setembre), publicada com a pròleg al volum Perillosa riba d'aqueix autor (Ed. 62: 1978). El 14 de maig fa una altra lectura a l'Ateneu Barcelonès.

 

 

La primera edició de Vent d'Aram es publica l'any 1976 per Edicions Proa, amb un pròleg de Lluís Izquierdo i un dibuix d'Alexandre Cirici.

Any 1977

Publica Llibre d'amic (20) i escriu el text "Crida als poetes catalans", publicat dins Antologia Price-Congrés. Obté el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu volum Vent d'aram. Inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol. Per raons ideològiques, rebutja el "Premio Nacional de Poesía en Lengua Catalana".

 

 

Els poemes de "Llibre d'Amic" foren escrits entre els anys 1955 i 1959 i, segons el poeta, són "el correlatiu objectiu verbal d'un llarg procés d'interiorització" i no els havia publicat abans perquè "fa vint anys podien semblar insòlits", mentre que "ara em semblen perfectament actuals en el complex teixit de la poesia contemporània".

Dedicatòria d'un exemplar d'aquest llibre al seu amic i poeta Ricard Creus.

Any 1978

Publica El griu (21). Pateix una trombosi cerebral.

 

 

El poeta al zoo de Barcelona, parc que solia freqüentar a l'any 1978, any de la publicació de El griu. En una carta de Vinyoli a Miquel Martí i Pol es refereix a aquest llibre: "...en El griu es troben algunes raons que expliquen el meu enamorament del mar. En el mar, entre les seves ones, «he tingut un cos compartit» i n'he fruït amb delectança. I vaig «enfollir», i encara que ja començo a ser vell, llampeguegen records que ara, tanmateix, serveixen sols per passar alguns moments o algunes estones amb els ulls tancats i sentir -sense, però, escarafalls- la fugacitat del temps. Crec en la poesia!"

Any 1979

Publica Obra poètica 1975-1979 (22), que inclou el volum inèdit Cercles (acabat d'escriure el 1978 i publicat com a volum solt el 1980). Publica "Sis poemes de Nietzsche", dins el número 2 de la revista Quaderns Crema. Comença els tràmits de la seva jubilació. L'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona li ret un homenatge, el 22 de maig, que se celebra a l'Aula Magna, en el qual llegeix els poemes del que serà el següent llibre: Cercles. Amb l'artista Francesc Todó realitzen un treball conjunt d'obra gràfica a partir d'una selecció de poemes d'aquest mateix llibre.

 

 

El volum té un pròleg de Miquel Martí i Pol i inclou els poemaris Vent d'aram, Llibre d'amic, El griu, Poemes en prosa i Cercles.

L'edició té una portada d'Antoni Tàpies i el disseny de la coberta és d'Enric Satué.