Any 1951
Publica Les hores retrobades (10). El llibre obté el Premi Óssa Menor. (Durant aquest any, Vinyoli fa diverses lectures públiques dels poemes del seu llibre).
Amb "Les hores retrobades", publicat a l'any 1951, Vinyoli obtingué el Premi Óssa Menor. L'obtenció d'aquest premi significà el reconeixement crític del poeta i el seu accés als cercles culturals i literaris resistents.
Sembla que el llibre s'havia d'intitular inicialment "Entrada en el silenci". Inclou un pròleg de Joan Teixidor i l'ornament de la portada és de Joan Palet.
Se'n va fer un tiratge de 35 exemplars en paper de fil i 400 en paper alfa.
"Després de Santa Coloma, però ja casat, vaig passar tres o quatre estius a Sant Fost de Capsentelles, al Vallès Oriental, encara que el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur, ...".
Vinyoli es relacionà amb Riba a partir de l'any 1935 a rel d'una traducció que havia fet del poema de Rilke "Oh bell destí per un cel que jo ignoro". A propòsit d'aquesta traducció Riba li dedicà la seva traducció d'Esquil amb les paraules: "Aquesta gran poesia, per a un poeta que serà gran, en tinc la fe".
Aquest poemari va precedit d'un pròleg del mateix Vinyoli que recull el més essencial del seu doctrinari estètic.
El pròleg que Vinyoli va escriure per al llibre "Els mesos de l'any", que aplegava gravats i textos de diferents artistes i escriptors, és una prosa poètica que podem llegir com un intens passeig metapoètic, on el poeta ja formula conceptes i imatges tan recurrents en l'obra posterior com "les coses petites", el "poder transfigurador del cant", el "viure poèticament", el "vent d'aram", ...
El mateix poeta, en una nota preliminar, diu: "M'agrada imaginar aquests poemes una mica a la vora de certes pintures de Van Gogh, on el moviment arravatat de la pinzellada i la vivesa del color cuiden trametre aquesta força emocional i de sentiment de l'artista, tot i no perdre mai la referència a la realitat".
Publicat el 1973, amb portada de L. Geest i T. Hovberstad, on destaquen aquests versos del poema "No res, un fum":
Fragment manuscrit del poema "Ara que és tard" que dóna títol al llibre. Porta una citació inicial de Rilke: "Has de fer una altra vida"
L'anomenat "Llibre blanc" recull tota l'obra de Vinyoli des del 1937 fins a l'any 1975. També conté apèndixs amb algunes de les traduccions de Rilke i textos teòrics de i sobre el poeta.
La primera edició de Vent d'Aram es publica l'any 1976 per Edicions Proa, amb un pròleg de Lluís Izquierdo i un dibuix d'Alexandre Cirici.
Els poemes de "Llibre d'Amic" foren escrits entre els anys 1955 i 1959 i, segons el poeta, són "el correlatiu objectiu verbal d'un llarg procés d'interiorització" i no els havia publicat abans perquè "fa vint anys podien semblar insòlits", mentre que "ara em semblen perfectament actuals en el complex teixit de la poesia contemporània".
El poeta al zoo de Barcelona, parc que solia freqüentar a l'any 1978, any de la publicació de El griu. En una carta de Vinyoli a Miquel Martí i Pol es refereix a aquest llibre: "...en El griu es troben algunes raons que expliquen el meu enamorament del mar. En el mar, entre les seves ones, «he tingut un cos compartit» i n'he fruït amb delectança. I vaig «enfollir», i encara que ja començo a ser vell, llampeguegen records que ara, tanmateix, serveixen sols per passar alguns moments o algunes estones amb els ulls tancats i sentir -sense, però, escarafalls- la fugacitat del temps. Crec en la poesia!"
El volum té un pròleg de Miquel Martí i Pol i inclou els poemaris Vent d'aram, Llibre d'amic, El griu, Poemes en prosa i Cercles.