Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984) va néixer a Barcelona. A l'any 1919 naixia la seva germana Carme i poc després moria el pare, que era metge. Davant d'aquests circumstància, Josep Fornés, de Ca la Xifra, que havia estat company d'estudis del pare, diu a la mare que quan vulguin poden venir a estiuejar a Santa Coloma i que quan en Joan tingui l'edat podrà entrar a treballar a l'editorial Labor de la que n'és copropietari.

A partir de l'any 1923 vindran a estiuejar a Santa Coloma. I ho fan en el primer pis de Can Cuera, al carrer aleshores Beat Dalmau n. 34, que la mare lloga i on hi passaran els estius sencers, des de les darreries de juny fins a finals de setembre. Amb ells també vindria la tia Mercè, germana de la mare.

A la tardor de l'any 1931 Joan Vinyoli entra a treballar a l'editorial Labor i en els anys següents només vindrà els caps de setmana i en els períodes de vacances per reunir-se amb la mare i la germana. Durant els estius dels anys de la guerra civil, elles continuaren vinguent.

També vindrien a estiuejar a Santa Coloma els seus oncles, Emili Vinyoli i Ignàsia Agell, que viurien en un pis del carrer del Delme. Després de la guerra, tant la mare del poeta com els oncles vingueren durant molts anys i força gent del poble encara els recorda. Joan Vinyoli encara tornaria a Santa Coloma en viatges ara ocasionals, per fugir de les cabòries de la feina i també per visitar algunes amistats.

Curiosament, aquesta vinguda a Santa Coloma podem considerar-la com un retorn als orígens, tota vegada que un rebesavi de Joan Vinyoli, Pius Viader i Viader, era fill de la nostra població que emigrà a Cuba al segle XVIII. La seva filla es casaria amb un Vingoli d'ascendència italiana; d'aquest matrimoni en seria fill Panxo-Juan FranciscoVinyoli i Viader, advocat que tornaria des de Cuba a Barcelona i seria l'avi del poeta.

Per un nen i després noi de Barcelona, els sojorns estiuencs a Santa Coloma, en plena natura i en període de vacances escolars, són plens de felicitat i resulten una font de sensacions i descobertes extraordinària.

Podem imaginar-nos el nen Vinyoli a la riera, saltant damunt les pedres, pescant carbassudes i peixos, o berenant pa i xocolata prop de la font de Sant Salvador, la Font Picant o la de Santa Llúcia, fent les primeres incursions pel rocar i els camins rogencs del nostre paisatge, i jugant a lladres i serenos en el pati de Can Geronès. Poca estona devia parar al primer pis de Can Cuera, des d'on, això sí, a les nits d'intensa xafogor i mal dormir podia sentir el sereno donant l'hora. Farners serà un dels indrets predilectes, i des del turó del vent podrà veure la mar llisa i blava i admirar els primers crepuscles.

De més gran, el trobem jugant a ping-pong a Can Panxo o a tennis a les pistes de Can Bolós on s'entrenaran tota la colla de joves per anar a competir a les pistes del balneari i a poblacions com Banyoles i Olot. També era habitual trobar-lo a la biblioteca de La Caixa i al Parc del Bon Mot, passant l'estona fent les primeres lectures entre les quals podem destacar La gesta dels estels de Salvat-Papasseit o Les desventures del jove Werther de Goethe. Els banys predilectes eren a la Gorga d'en Vilar on hi anaven en bicicleta o a les basses d'alguns masos com a Can Massaguer, Ca l'Oller o Can Falqués.

El Vinyoli de la noiesa freqüenta la plaça on els seus bancs, sota l'empara del campanar, són llocs de reunió amb amics i amigues. Acostuma a vestir de manera elegant, a vegades tot de blanc i amb espardenyes de vetes. Al Parc de Sant Salvador són assidus de l'Hotelet, local que s'erigeix en lloc de trobada i relació.

Però, sobretot, viu plenament la nostra Festa Major, culminació festiva del període estival, on aquells joves participen activament en els balls de sardanes a la plaça, les sessions de cinema i teatre o els balls de nit en el "Círculo Columbense" o a l'"Ateneu Popular" . També freqüentarà les festes i aplecs de pobles i llogarrets veïns, com ara Castanyet, Brunyola, Sant Marçal, Riudarenes i Anglès on la colla d'amics s'hi desplaçaran a peu.