M’alegrava d’anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l’aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l’aire màgic de les soledats:
allà a l’estiu el ventijol murmura,
l’abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal·lina i dura.
07. Elegia de Vallvidrera (IV) – Poema. Totes les versions
Per entendre el poema
- Consulteu al diccionari el significat de les paraules fretura, privilegi, follia, comesa, primigeni i declinar. Penseu sinònims que d’adeqüin al poema. Tot seguit, torneu a llegir-lo atentament. Us atreviríeu a dir «…a qui fou dat el privilegi/ de la santa follia de ser càntic…» ?
- Les paraules «sóc a la font i bec», ens les hem de prendre en un sentit figurat; el poeta té la necessitat de preguntar-se «dubtes», «d’indagar» permanentment. Com expliqueu que en un sentit, també figurat, es pugui «beure fins a morir-se de set de voler més no sabent què…» ?
- Localitzeu els versos on Vinyoli es planteja el tema de » l’ànsia de coneixement » que esdevé, certament, un estímul vital. d) Com diu Joan Teixidor «Joan Vinyoli es plantejà la seva vocació gairebé com un sacrifici, com un lliurament absolut a una estranya força que l’havia d’omplir fins a exhaurir-lo» i afegeix més endavant «aquest joc és perillós i l’home s’hi perd i s’hi crema. Però també s’hi realitza». Com queda reflectida aquesta concepció de la naturalesa i els efectes de la poesia en boca del poeta?
Per jugar amb el poema
Reflexioneu individualment (elaborant una redacció al respecte) o col·lectivament ( a través d'un debat a classe, per exemple) sobre quina és la funció social que realitzen, avui, els poetes i la poesia.