M’alegrava d’anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l’aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l’aire màgic de les soledats:
allà a l’estiu el ventijol murmura,
l’abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal·lina i dura.
05. D’una terra (II) – Poema. Totes les versions
Per entendre el poema
El paisatge, associat als records de la infantesa i la joventut, és un elements molt important en la poesia de Joan Vinyoli. Aquí , el poeta, ens fa present, a través del record, un panorama d’ambientació molt suggestiva, gairebé màgica.
- Trieu el lèxic del poema que contribueix a crear aquest clima.
- Com interpreteu la figura del «llenyataire». Us sembla un element amb connotacions positives o negatives? Intenteu explicar-ho.
- Durant l’itinerari us proposem que us deixeu endur per la força suggestiva del bosc. Estigueu atents als sorolls, a la presència del silenci, al joc de llums i ombres. Deixeu, finalment, que la vostra fantasia explori «l’aire màgic de les soledats…».
Per jugar amb el poema
Us proposem que relateu alguna llegenda que us hagin explicat i que contingui alguns d'aquests substantius com a elements importants: llenyataire, déus, somni, màgia, lligabosc o soledat. Si no en sabeu cap, podeu resumir l'argument d'alguna pel·lícula que hàgiu vist o, simplement, inventar-vos-en una. Recordeu que la gràcia és que hi apareguin els substantius que us hem esmentat.