Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n’ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l’intent d’estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l’aigua d’una font.
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l’alzinar.
12. Passeig d’aniversari – Poema. Totes les versions
Per entendre el poema
- Els poemes, entre moltes altres funcions, comuniquen estats d’ànims. Quin creieu que és l’estat emocional en què es troba el poeta quan reflexiona sobre el pas del temps en “ Passeig d’aniversari “? Justifiqueu-ho citant els versos que són més clars al respecte.
- Feu l’esquema mètric. No us oblideu de marcar-hi les estrofes, les rimes ( masculines, / femenines, assonants/ consonants), si els versos són d’art major o menor, masculins o femenins…
- Endevineu per què Vinyoli va optar per una estructura mètrica més formal en aquest text? Hi ha relació entre l’estructura i el tema? I entre el to i tipus de metre?
Per jugar amb el poema
Us proposem de crear un nou poema partint dels primers versos de cada estrofa. Heu d’intentar conservar la mateix estructura mètrica: el nombre d’estrofes i el nombre de síl·labes. De moment, no cal que el poema tingui la mateixa rima però, si us hi voleu encaparrar una mica més, podeu intentar conservar-la. És un exercici més, que serveix per comprovar que l’ofici de poeta té les seves servituds!