Tornem a ser
branques del mateix bosc
d’alzines i de roures.
No s’hi fan
flors noves.
L’heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
No hi penetra a penes
el sol.
Tens molt de fred
a l’hivern i ja no te’l saps treure.
Les fulles se’ns confonen
espessament.
Esperem la destral
del boscater, sense por.
14. Branques – Poema. Totes les versions
Per entendre el poema
- Relacioneu els substantius concrets de l’esquerra amb els abstractes de la dreta. És possible que us facin adonar d’alguna idea essencial per entendre el poema:
Branca
Bosc
Alzina,
VIDA
Flor
Heura
Fulla
Destral
MORT
Boscater
Fred
Por
Silenci - Assageu el tema del poema. Us pot ser d’utilitat començar fent la paràfrasi dels versos o de les estrofes.
- Tot seguit, expliqueu les metàfores següents (són les claus de l’entrellat!): «som branques del mateix bosc», «flors noves», «l’heura silenciosa que apaga la fressa de passos», «la destral del boscater».
Per jugar amb el poema
El joc literari que us proposem consisteix en construir un conte breu a partir dels substantius de l’exercici anterior. El protagonista ha de ser forçosament La Vida i l’antagonista La Mort