Biografia

Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. Sembla que el cognom Vinyoli és d’origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoly quan un dels avantpassats del poeta s’instal·là a Cuba. Posteriorment, el poeta adoptarà la grafia catalana a l’hora de signar els seus escrits.

El dia 2 d’abril neix la seva germana Carme i, al cap d’un mes i mig, mor el seu pare (37 anys), que era metge internista espeicalista en epidemiologies. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren.

Retorn a Barcelona. Inicialment s’insta·len al Born i, al cap de pocs mesos, al carrer Còrsega, 240. Vinyoli comença, en règim de «classes de favor», la seva formació bàsica al «Colegio del Sagrado Corazón», és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al «Colegio de la Inmaculada» (ICI, Rosselló cantonada Balmes), on s’impartien els estudis de Comerç. Als jesuïtes coneix Francesc Gomà, Tomàs Lamarca, Martí de Riquer, Joan Teixidor, Josep M. Boix i Selva, etc.

A partir d’aqueix any i fins després de la Guerra Civil, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés ⁽¹⁾ al carrer Beat Dalmau, 34 ⁽²⁾. (Josep Fornés, metge oculista i company d’estudis del pare de Vinyoli, serà qui introduirà més tard el poeta a treballar a l’editorial Labor, de la qual n’era copropietari).

Guanya la Viola d’Or en els Jocs Florals celebrats a Santa Coloma, al pati de Can Geronès, el 15 d’agost de 1927.

Escriu els primers poemes que es conserven: «Fredor» i «A dintre i a fora», de to pietós.

Acaba els estudis de comerç i entra a l’editorial Labor, on treballarà fins a l’any de la seva jubilació, el 1979. A l’estiu escriu diferents proses poètiques a Santa Coloma i publica la titulada De la nostra ciutat al programa de la Festa Major d’aquesta població. Es tracta del seu primer text publicat.

(Transcripció del text)

DE LA NOSTRA CIUTAT

Alabat sia Déu… les dues… serè… La veu misteriosa i monòtona del sereno, vibra en les ombres nocturnes com el cant d’un ocell gegant que fa batre les ales en mig dels carrers.

Alabat sia Déu…i, el pas acompassat i segur d’aquest home  que viu de nit, quan el món, entregat a Morfeu se transporta a la vida irreal de la fantasia, retruny amb fermesa en les lloses de les voreres.

De vegades, de moltes finestres i balcons on hi riuen les flors que la mà d’una formosa donzella ha plantat, degoteja amb persistència algun test que de vespre regaren. Les gotes en llisquen suaument per la paret del balcó o la finestra i, ara una, ara l’altra, amb  el so de la pluja menuda d’hivern, cauen a terra fonent-se amb les caigudes abans, i formen en la vorera un xipoll.

El sereno clapoteja una mica i, el soroll de l’aigua a l’ésser trepitjada pels peus, arriba a l’oïda d’algun gat, arrupit al costat d’una porta que, amb un miol perllongat i arrufant l’esquena, fa un salt, estrompassa el carrer d’una correguda, i, el cos del felí amb les brasetes dels ulls ben enceses, es fon al moment en qualque forat d’una casa fins que el silenci renaix altra volta.

El sereno és l’únic que entén els misteris que les ombres de la nit ens veden.

No sempre és ell sol, però, que a l’arribar la revetlla de la festa major, quan la lluna somriu dolçament i tafanera, penetra per les finestres, es retalla en el marc de moltes d’aquestes la silueta fina, senzilla, inclinada sobre la màquina de cosir, de les donzelles de la ciutat que preparen els seus vestits.

Mes, la veu inestroncable del sereno ressona també en aquells dies, ara ací, ara allà; ara en el cap d’un carrer, ara en l’altre, sempre igual, amb la mateixa tonada i paraules semblants.

Alabat sia Déu…les quatre…serè…

Publica textos de creació-que signa Joan Vinyoli, en prosa i en vers, a la revista Iuventus, òrgan intern del col.legi dels jesuïtes. A l’estiu, Vinyoli participa en un curs ⁽³⁾ de català a Santa Coloma de Farners i a la cloenda coincideix amb Pompeu Fabra. Comença els estudis de batxillerat com a alumne lliure a l’Instituto Nacional de 2a Enseñanza del carrer Balmes.

Freqüenta l’Ateneu Barcelonès i forma part d’una tertúlia literària amb Òscar Samsó, Josep García López, Carmina Pleyan, Francesc Gomà i Pere Ribera.

Descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D’Ací d’Allà (publicat el 1932) i aprofundeix en l’estudi de l’alemany per poder llegir Rilke en l’idioma original. 

Col·labora en diverses ocasions, amb obra pròpia i traduccions, a la revista Quaderns de poesia i als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat (gràcies a la traducció del poema de Rilke «De si una volta algú t’hagi amat», apareguda en aquest diari el 16-I-1935, coneix Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta).