-
Any 1951
Publica Les hores retrobades (10). El llibre obté el Premi Óssa Menor. (Durant aquest any, Vinyoli fa diverses lectures públiques dels poemes del seu llibre).
10.- Amb Les hores retrobades, publicat a l’any 1951, Vinyoli obtingué el Premi Óssa Menor. L’obtenció d’aquest premi significà el reconeixement crític del poeta i el seu accés als cercles culturals i literaris resistents.
Sembla que el llibre s’havia d’intitular inicialment Entrada en el silenci. Inclou un pròleg de Joan Teixidor i l’ornament de la portada és de Joan Palet.
Se’n va fer un tiratge de 35 exemplars en paper de fil i 400 en paper alfa.
-
Any 1952
Neix el seu tercer fill Raimon (novembre). Comença a planificar l’Enciclopèdia Labor que es publicarà en volums entre 1955 i 1962.
-
Any 1953
Fa diversos viatges a Madrid per raons laborals i aprofita per visitar els diversos museus.
-
Any 1954
Comença els estiuejos familiars a Begur (11) (fins el 1978), lloc que, segons el poeta, és el més «important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital». Fa lectura del text «Carles Riba i el seu concepte de la poesia» en l’acte d’homenatge a Carles Riba (12) celebrat en la «Casa del Libro».
11.- «Després de Santa Coloma, però ja casat, vaig passar tres o quatre estius a Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, encara que el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur…«.
(Del llibre de Lluís Busquets i Grabulosa «Plomes catalanes d’avui»)
-
Any 1955
El dia 6 de gener de 1955 mor la seva tia Mercè Pladevall i Maseras, a qui dedica el volum El Callat. Escriu el pròleg a aqueix volum (datat a Barcelona, el 25 d’octubre de 1955).
-
Any 1955-1960
Escriptura de la primera versió dels poemes de Llibre d’amic i d’un projecte de poemari intitulat Realitats, molts dels poemes del qual passaran després a diferents llibres: Realitats, El griu, Vent d’aram, Cercles, etc.
-
Any 1956
Publica el llibre El Callat (13) i el pròleg de creació «Pel camí dels mesos» (14) (dins Els mesos de l’any). La seva germana Carme es casa amb Hans Stosch i la parella se’n va a viure a Alemanya. Per aquest temps el poeta té una forta crisi religiosa que l’allunya definitivament de l’Església catòlica. Afers laborals el porten a Itàlia i visita Roma, Florència, Milà i Torí.
13.- Aquest poemari va precedit d’un pròleg del mateix Vinyoli que recull el més essencial del seu doctrinari estètic.
En una dedicatòria al seu amic Òscar Samsó Vinyoli fa referència al pròleg dient: «… el més important que diu és que només en el pur lliurament de nosaltres mateixos hi ha el camí que pot conduir a la veritable poesia«.
14.- El pròleg que Vinyoli va escriure per al llibre «Els mesos de l’any«, que aplegava gravats i textos de diferents artistes i escriptors, és una prosa poètica que podem llegir com un intens passeig metapoètic, on el poeta ja formula conceptes i imatges tan recurrents en l’obra posterior com «les coses petites», el «poder transfigurador del cant», el «viure poèticament», el «vent d’aram», …
Aquest extraordinari text també porta el gèrmen de futurs poemes com «A clar nivell de càntic», «El graner morat» i «Domini màgic».
El gravat de la caplletra és de Jaume Pla, impulsor juntament amb Víctor M. d’Imbert de la col.leció «Els gravats de la Rosa Vera»
-
Any 1963
Publica el volum Realitats (15).
El mateix poeta, en una nota preliminar, diu: «M’agrada imaginar aquests poemes una mica a la vora de certes pintures de Van Gogh, on el moviment arravatat de la pinzellada i la vivesa del color cuiden trametre aquesta força emocional i de sentiment de l’artista, tot i no perdre mai la referència a la realitat«.
I encara: «El tema o contingut d’aquestes poesies és donar fe de la facultat de “contemplació poètica”. Per ella se’ns manifesta la realitat en el seu constant fluir i en la seva permanència immutable.«.
-
Any 1963-1970
Període de silenci editorial. Durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb Gabriel Ferrater.
-
Any 1965
Assumeix el càrrec de director de les Edicions Generals a Labor.
Sanguina de Joan Vinyoli dibuixada pel pintor i escultor Esteve Monegal