I cremo tot en cant : actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli

Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006

376 p. ; 21 cm

Consulteu el sumari aquí

ÍNDEX

  • Xacier MACIÀ – Pep SOLÀ – Nota sobre l’edició, p. 7
  • D. Sam ABRAMS, Pròleg. La destral del boscater, p. 9
  • Joan MARGARIT, El meu Vinyoli, p. 15


DE VIDA I SOMNI
Testimoniatges

  • Ricard CREUS, L’impacte Vinyoli en les noves generacions, p. 39
  • Joan GUITART, Joan Vinyoli, el símbol desmesurat de la vida, p. 47
  • Andreu ROSSINYOL, La mirada del poeta, p. 57
  • Josep Maria SALA-VALLDAURA, L’afany d’una realitat més alta. Dues notes sobre poètica i percepció, p. 61
  • Joan SAMSÓ LLENAS, L’amistat entre Joan Vinyoli i l’Òscar Samsó, p. 67
  • Albert VINYOLI, Un camí sense retorn, p. 77


DOMINI MÀGIC
Estudis

  • D. Sam ABRAMS, Rembrandt, p. 85
  • Joan-Elies ADELL, Vinyoli: el poeta de la fragilitat, p. 95
  • Vicent ALONSO, Joan Vinyoli, a la recerca del cercle convincent, p. 101
  • Cristina BADOSA, Begur: l’escenari de l’aventura interior, p. 119
  • Lluís CALVO, Joan Vinyoli: el separat, l’«outsider», p. 129
  • Ferran CARBÓ, Una espessa capa de silenci (Notes a propòsit d’uns textos de Domini màgic), p. 137
  • Enric CASASSES, De música em tornaré, p. 163
  • Adrià CREUS i BOIX, Vinyoli, lletra, paraula, poesia i plàstica, p. 189
  • Antoni DEFEZ, Poesia i sentit en la poètica de Joan Vinyoli, p. 203
  • Rosa M. DELOR, Joan Vinyoli i Salvador Espriu, companys de generació, p. 211
  • Manuel FORCANO, Has de fer una altra vida, p. 237
  • Feliu FORMOSA, La constant recerca creadora, p. 247
  • Lluís FREIXAS, Unitat i diversitat en la poesia de Joan Vinyoli, p. 253
  • Sebastià GODAY, Vinyoli i l’art, p. 261
  • Jordi JULIÀ, De la incomprensió a la particularitat de Joan Vinyoli, p. 273
  • Xavier MACIÀ, «Però on hi ha perill, creix també el que salva». Algunes consideracions sobre la poesia de Joan Vinyoli, p. 281
  • Francesc PARCERISAS, Joan Vinyoli. Exemple i sentit del fracàs, p. 303
  • Susanna RAFART, Vinyoli, la veu que perdura, p. 309
  • Josep Lluís ROIG i SALA, Joan Vinyoli: un clàssic tranquil, p. 315
  • Francesc RUIZ SORIANO, «Paraules són misteri»: l’orfisme de Joan Vinyoli, p. 323
  • Lourdes SÁNCHEZ-RODRIGO, La paraula poètica com a permanència en Joan Vinyoli, p. 341
  • Lluís SOLÀ, So i sentit en l’obra de Joan Vinyoli, p. 347
  • Pep SOLÀ, La recurrent nostàlgia d’un paradís, p. 357
  • Carme SUNYER, Joan Vinyoli: un poeta per a l’escola, p. 371