Un grup de persones vinculades al Centre Excursionista Farners i de lectors de poesia, amb motiu del 50è aniversari de l’entitat, van pujar aquest estiu al Montardo per evocar les ascensions que hi va fer Vinyoli.
Durant el camí es van llegir poemes i, dalt del cim, es va donar a conèixer l’inèdit Record d’una muntanya (Montarto d’Aran), que Vinyoli va escriure inspirat per aquest cim, on va arribar a pujar fins a tres vegades, i del qual també va escriure: «Té aquella cosa de misteriós, de poètic, d’humanitzat, que només a les narracions mítiques es troba.»
Aquest 2025 el Centre Excursionista Farners celebra 50 anys de la seva fundació i ha organitzat nombrosos actes per commemorar-ho. És previst que pel novembre es publiqui un llibre que repassarà aquests cinquanta anys i el context històric en què va néixer i ha anat desenvolupant les seves activitats. Trobareu més informació al seu web.
El Montardo de Vinyoli
Potser perquè la natura ens crida i la poesia encara més, el segon cap de setmana d’agost una vintena de lectors i caminadors ens vam decidir a fer l’ascens al Montardo per cuidar-nos i fer salut, complaure’ns amb una companyia cordial, i sobretot per celebrar l’obra vinyoliana, just en el cim que el poeta va arribar a pujar fins a tres vegades i al qual es va referir amb aquestes paraules: té “aquella cosa de misteriós, de poètic, d’humanitzat, que només a les narracions mítiques es troba”.
Res millor que començar l’ascensió a la sortida del refugi de La Restanca amb la lectura del poema «Aurora». I poc després, pujant i a tocar de l’aigua de l’Estany de Port, la Mònica ens delectava amb una lectura performativa de «Cercles» i ens feia agafar un còdol i llençar-lo a l’aigua, «assajant sempre cercles». Més endavant, i prop d’una tartera, vam llegir «Un ramat de pedra» envoltats de roques que suggerien un ramat d’ovelles. I, dalt del coll, el vol majestuós d’un voltor ens va portar al poema «Ara que és tard».Però el moment culminant arribaria dalt del cim quan, de manera coral, vam llegir el poema inèdit «Record d’una muntanya (Montarto d’Aran)», localitzat recentment en el Fons Vinyoli (ACSE):
Et miro en el record i m’apareixes
en tot el teu misteri i majestat,
muntanya que t’eleves solitària,
el front de nuvolades coronat.
Per tu vaig caminar com en un somni,
atret per la bellesa del teu cim.
Quanta riquesa, llum i fortalesa
em ve de tu, misteriós Olimp!
Va ser un moment especial, irrepetible, màgic, perquè el poema es llegia públicament per primera vegada i la veu de Vinyoli s’emmuntanyava dalt mateix del seu cim predilecte.
De vespre, instal·lats de nou al refugi, i després d’un sopar reparador, vam venir la lectura del poema «El viatge» per acompanyar el licor d’herbes de juny que ens reconfortava. L’endemà, abans de començar el descens, i per acomiadar-nos de les altures, la Renée va dir en alemany un parell de poemes que Vinyoli havia traduït al català: a «Ecce homo», de Nietzsche, el jo poètic s’identifica amb l’element creador i alhora destructor que és el foc: «Flama soc ben certament!», i el «Cant d’Abelone» de Rilke ens recordava la necessitat de la poesia, de l’escriptura, del cant… Per cloure les lectures vam llegir conjuntament «Circuit clos», que acaba amb un dels versos més contundents del poeta: «Tot viu i mor en el poema».L’obra canònica de Vinyoli comença amb un vers que palesa l’entusiasme que l’entorn natural de Santa Coloma de Farners despertà en ell: «─I la natura em crida─». Després de les muntanyes d’aquesta població havien de venir les de les serralades interiors i les dels Pirineus: tota una experiència muntanyenca que havia d’impregnar els poemes d’un poeta que se sentia «ple de muntanyes» i que, ja prop de la mort, escrivia sobre «la incerta llunyania de les muntanyes» que no li caldria mai tramuntar perquè ja «són de sobte en ell, són ell mateix o l’altre que s’ha fet de cop en ell». Sens dubte, després de Verdaguer, el poeta de les nostres carenes és Joan Vinyoli. Per això, prenia un sentit especial afegit que fos el Centre Excursionista Farners qui organitzés aquesta singular ascensió amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat.
Cristina Cobos i Planiol
(setembre 2025)