Autor: admin

Tot calla, tot es resisteix;cada vegada es fa més i més amplala solitud al meu entorn.Hi ha una font viva que no paramai de rajar: l’escoltode nit al cor de …

Encara hi ha vials per passejar,però la mort n’ocupa tots els bancs.Riuen i juguen a saltar i pararnens atordits al caire dels barrancs. He fet l’intent d’estar-me dret al pontque …

M’he tornat una gran rocabasculant sobre l’abís;fa segles que el sol em tocai l’huracà em porta avísque és la força que enderroca,però que amb mi es fa submís. Temple d’alzines …

Ets una tarda fosca amb crits vermellsal fons d’un bosc d’alzines negres.Jo vaig cap al crepuscletentinejant,carregat amb un gran feix de llenyamolt seca.Vols ajudar-me a suportar aquest pes,a encendre un …

Són llaguts o balandresels pensaments que em llisquenpel llac de la memòriade la cremada joventut? Deixo que es trobinparaules a l’atzar, deixo que em puginintensament records,que encenguin fogueres,que matin gels. …

Hem caminat solcuits per graves remorejants,hem flairat els matins de vent salobre i d’espígol,hem tocat els vermells enfervorits del vespre,hem ressonat com cisternes buidesque es van omplint amb aigua de …

Ara puc dir: sóc a la font i bec,i bec fins a morir-mede set de voler més no sabent què,que és així com no es moren veritat del tot: vivint …

Sigues fidela les petites coses;no t’és donat volarsobre el callat abisme.Pel fràgil pont suspèsdel cant humil assajal’incert, boirós camíd’aquesta a l’altra vora. Caduques flors al prat,un raig de sol efímer,són …

Baixem a les profundes aigües del son a traficar amb els peixos de la memòria                     al menys distanciadament possible,   …

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer …

Diré el contorn dels arbres i muntanyes,la solitud, els somnis, el destí;allò que és trànsit vers una altra vida,la llum entre dos clars, vull retenir. Com una rel desfent-se de …