• Programa • Crònica el NúvolEl domini màgic de la poesia
Georgina Torra
La paraula s’ha sentit amb més força que mai a Santa Coloma de Farners, on s’ha celebrat la desena edició del Festival Domini màgic de poesia, festival que pren el nom d’un dels darrers llibres de Vinyoli
El Festival Domini màgic, organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània (UdG) i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, i comissariat des de fa un parell d’anys per Jaume Coll i Raquel Santanera, és ja un referent per a les comarques gironines. Enguany el cartell amb què es presentava ha estat obra d’Alba Font, que s’ha inspirat en el poema «Cercles», de Joan Vinyoli, i especialment en els versos «I mai potser no n’estaràs segur / que has assolit el cercle convincent».
El festival s’obria dissabte 11 de març, a la Casa de la Paraula, amb un homenatge merescut, emotiu i necessari (com va demostrar l’afluència de públic) a Antoni Clapés, organitzat pel col·lectiu Gens Poetica. Sam Abrams, Roger Costa-Pau, Corina Oproae, Víctor Sunyol, Alícia Casadesús i Montse Vellvehí retrataren des de perspectives diverses el poeta sabadellenc, sense oblidar-se d’agrair-li l’obra i la feina fetes. Va ser una veritable celebració poètica, bastida a l’entorn de l’obra del poeta de la llum i el silenci, la veritat i la bellesa, la mística i la metapoesia. La sala on es dugué a terme allotja fins al juny una exposició de peces de l’artista A. Casadesús, creades en correspondència amb versos d’A. Clapés.
Aquella mateixa tarda, Anna Dot i Irena Visa, seguint el joc del cadàver exquisit i demanant de tant en tant la participació del públic, introduïren els assistents al món de Guillem Viladot amb la lectura de diverses narracions de Temps d’estrena (1959). L’acció complementà la inauguració d’una exposició de poesia visual i objectual del poeta d’Agramunt, visitable fins al mes de maig.
Dijous 16 estigué dedicat a la figura de Joan Vinyoli. En el centenari dels Sonets a Orfeu, de Rainer Maria Rilke, Ramon Farrés parlà de les particularitats de la traducció que Vinyoli fa d’aquesta obra. Georgina Torra, d’altra banda, dibuixà la figura d’un Vinyoli narrador amb més prosa inèdita que publicada. A continuació, Cinta Massip uní totes dues vessants en un recital evocador, del qual cal destacar la memorable lectura de la prosa «Pel camí dels mesos».
L’endemà tingué lloc la inauguració oficial del festival, en què els Cantaires de Farners, dirigits per J. Masferrer, interpretaren «D’una terra», un poema que, musicat per J. Saurina, està esdevenint un himne colomenc. Tot seguit, Josep Maria Fulquet, Anna Pantinat i Misael Alerm detallaren de manera molt propera el vincle (conscient o inconscient) que podem trobar entre la seva obra i la de l’autor de Vent d’aram, i ho exemplificaren amb la lectura de poesia pròpia i de Vinyoli. La vetllada va concloure amb les cançons intimistes i etèries de Mar Pujol, que ens va inundar amb una alenada de llum primaveral.
Enguany, el tradicional Itinerari poètic Joan Vinyoli, que tingué lloc el dissabte 18, reagrupà alguns dels artistes que van contribuir-hi en les primeres edicions: Jaume Saurina, M. Helena Tolosa, Josep M. Vallès, Paula Rísquez, Eduard Boada, Eugènia Carbó… La ruta transcorre pel parc de Sant Salvador, on trobem una síntesi dels elements naturals que corprengueren Vinyoli en la seva noiesa. D’aquesta manera, a través de la música, la dansa i el paisatge, la paraula pren cada any significacions diferents.
La tarda s’inicià amb una visita a l’Espai Vinyoli, i continuà amb Laia Carbonell, Teresa Colom i Raquel Pena, que van compartir micròfon per oferir-nos un tast dels seus versos. Carbonell ens mostrà el paisatge de Nibrós, on el temps i els records queden fossilitzats. Colom, que recitava de memòria, va captivar el públic amb la seva mirada vers la quotidianitat. Finalment, Raquel Pena ens conduí a través de l’imaginari nord-americà, al qual estem units —potser sense voler-ho.
Joan Colomo, ja al vespre, va jugar amb la veu, un sintetitzador i la improvisació per dialogar amb el públic i oferir-li un monòleg-concert distès, que mesclava la crítica social amb la desafecció i l’evasió cap a l’absurd.
Diumenge 19 la jornada va començar aviat, amb una excursió pels caminals rogencs que apareixen en la poesia de Joan Vinyoli i que s’endinsen en la muntanya. Amb la col·laboració del Centre Excursionista Farners, vam seguir els passos del poeta fins a arribar al Turó del Vent, on Maria Sevilla, immersa en la natura, ens llegí poemes de Dents de polpa i Plastilina i ens avançà algunes peces inèdites. Es reproduïa, així, l’excursió-recital de la primera edició del Domini Màgic, en què el poeta convidat va ser Perejaume.
Quan la pluja ho permeté, els actes es van cloure amb un oasi concert-vermut de Guillem Ramisa, que entén la música i la poesia com dues parts imbricades d’ell mateix.
Aquesta desena edició del Domini màgic ha estat, en definitiva, plena de sorpreses i de moments màgics; de poesia, però també de música i d’art. I tot plegat complementat amb la combinació d’espais interiors i exteriors que singularitza i fa gran el festival. I és que, al capdavall, va ser la natura de Santa Coloma la que va propiciar la descoberta de la poesia en Joan Vinyoli.
