• Programa • Crònica el NúvolDomini Màgic, un festival arrelat al paisatge
Georgina Torra
Entre el 15 i el 17 de març s’ha celebrat a Santa Coloma de Farners l’onzena edició del Festival Domini Màgic de poesia.
Com deia Joan Vinyoli, “la vida / val només per moments / inesperats d’intensa / felicitat que no podem / fer nostra del tot / ni retenir-la gaire estona”. I les arts, sense cap mena de dubte, propicien aquests rars instants de lucidesa en què ens desprenem de tot per ser, en cos i ànima, on som. El Festival Domini Màgic, organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània (Universitat de Girona) i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, i comissariat per Jaume Coll i Raquel Santanera, enguany ha estat ben ple de moments com aquests.
En la inauguració del festival, que tingué lloc divendres 15 de març, la interpretació de la coral dTUaTO (de l’Escola Municipal de Música) del poema “D’una terra” (musicat per Jaume Saurina) va fer present la veu d’un Vinyoli jove que descobreix la poesia en la natura colomenca. Un cop invocat, Susanna Rafart, Chantal Poch i Gerard Cisneros van descriure’ns el seu Joan Vinyoli: un poeta que parla directament als joves, que reflexiona contínuament sobre la paraula o que influeix (de manera directa o indirecta) en bona part dels poetes actuals. Mentre a fora plovia, la jornada acabà amb la manera lleugera però profunda de parlar de la realitat que té la Companyia MINIMíssimA, que, mesclant els sons i les paraules, ens recordà que, “en un món sord, cantar és imprescindible”.
El dissabte va ser més intens que en altres edicions. Començà amb el tradicional itinerari poètic Joan Vinyoli pel Parc de Sant Salvador, que aquest any fou conduït pel col·lectiu Gens Poetica. Els assistents llegiren i comentaren els poemes de Vinyoli que sentien més seus, acompanyats per la tènue piuladissa dels ocells, la remor del vent i la fressa sorda de la riera. El recorregut s’enllaçà amb l’itinerari Façanes —coordinat per l’associació La Bulla—, que, mitjançant el teatre, la dansa i la música, reivindicava quatre edificis emblemàtics de Santa Coloma. Hi van intervenir Jaume i Marçal Saurina, Laura Font i diversos alumnes de l’escola de teatre La Diana.
Al migdia s’inaugurà a la Casa de la Paraula l’exposició Papers al vent, del pintor Sergi Marcos, que pot visitar-se fins al 9 de juny. A partir d’una selecció de haikus de l’antologia Llum a les golfes (a cura de D. Sam Abrams), Marcos ha creat una col·lecció de collages que ens ofereixen la seva visió plàstica del haiku català, i que van directament a tocar l’esperit.
Després de dinar, en una tertúlia-cafè, Maria Isern va explicar alguns detalls del procés de creació del seu segon llibre, Rusc (2023). Muntanyes que són cossos, punxes, llengües minoritzades o l’amor es fonien els uns amb els altres en la conversa. Tot seguit, un cop feta la visita de rigor a l’Espai Vinyoli —on es poden contemplar l’escriptori, la col·lecció de galls del poeta o diversos elements de la cosmogonia vinyoliana—, Maria Isern i Eduard Olesti van oferir-nos un tast dels seus versos, maridats pels licors que elabora la cooperativa La Sobirana —un dels quals és la Ratafia d’Aram, en homenatge a Vinyoli.
No trigà a arribar la nit, i amb ella el concert de Roger Mas, que, com el rei dels verns, va seduir el públic i se’l va emportar al seu univers —amb Verdaguer, Maragall i Goethe. Si haguéssim pogut escollir, no sé si n’hauríem sortit.
Diumenge la jornada va començar aviat, amb una caminada —guiada pel Centre Excursionista Farners— que passava pel Balneari Termes Orion i acabava a Can Barrot, dos llocs que feien present, altra vegada, la infància de Vinyoli. Mentre sèiem a l’ombra d’un xiprer, Carles Rebassa encavallà el poema “L’acte darrer” (de Vinyoli) amb versos de Miquel Bauçà, i, tot seguit, feu sentir la veu directa, atrevida i reivindicativa d’El Caire Formentera. Rere el filat, cantaven els galls.
Tornats al Parc de Sant Salvador, un bonic homenatge a l’activista i artista interdisciplinari Lluís Bayés (Lluís Síull) —que va morir l’any passat— va posar fi a un cap de setmana d’activitats. Els versos lúcids, sovint de caire aforístic, d’aquest personatge transgressor van ser recitats per una quinzena de persones, i intercalats amb peces musicals interpretades pel grup SiFaNoFa (de l’Escola Municipal de Música). Al cim de l’escenari, el capgròs de Lluís Bayés presidia l’acte.
Es va cloure així l’onzena edició del Domini màgic, un festival que, com ha representat Carla Serrat en la il·lustració —minimalista, evocadora— del cartell, està arrelat a la paraula, la terra i el paisatge, de la mateixa manera que la poesia de Joan Vinyoli.
