Vinyoli passa la guerra a la reraguarda i fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament. A causa dels bombardejos al centre de Barcelona del març de 1938 la família va a viure un temps a casa d’en J. Bofill i Ferro (carrer Craywinkle). Es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent. Durant aquests anys, a més, coneix Isabel Abelló, la persona que el «converteix» a la vida interior i a la poesia. Escriu el seu primer vers líric, I must do something of my poverty, una mena de divisa personal a la qual serà sempre fidel (el vers serà inclòs posteriorment en el poema «Sordejo» del seu llibre Vent d’aram).