Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

(del poema "No la cançó perfecta" de Les hores retrobades)

Tant s'incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s'oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l'obscuritat.

(del poema "Tant s'incrementa" de Domini màgic)

"Barcelona, pell i ombra" és el llibre de fotografies de Manel Esclusa que ha editat Novaera Publications i l'Ajuntament de Barcelona. Totes les fotografies són preses de la nit de Barcelona: un lloc i un espai de temps que, passats per la càmara del fotògraf osonenc, es transformen en un fascinant recorregut de llums i ombres, creadores de geometries insòlites i inesperades, i que susciten idees i conceptes que ens atansen el somni de la revelació del misteri.

Potser per això, Esclusa ha volgut emmarcar el seu treball, molt discretament però no menys significativament, amb versos de Vinyoli, el poeta de rica vida onírica per a qui la nit era el territori predilecte per a la indagació espiritual i la fecunditat creativa. Són els mateixos versos que també emmarquen aquestes dues fotografies que mostrem.