16. Temps

Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
                 amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                           i el ping-pong.
                                               No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                  I me n'alegro.


L'itinerari es clou amb un expressiu poema on el conflicte entre la nostàlgia del passat i el present es resol positivament en una reafirmació personal.

És un poema de localització clarament colomenca. La noiesa, la riera, els passeigs, les pistes de tenis i el ping-pong remeten directament als sojorns a Santa Coloma. El ping-pong, i sobretot el tenis, són jocs que el jove Vinyoli i els seus amics practicaven amb plena devoció durant aquells estius. Jocs de la innocència que després deixarien pas a uns jocs més arriscats als que el poeta es referia en el vers "jocs per ajornar la mort".

Amb aquet poema es tanca el cercle que ens ha permès transitar per l'apassionant poesia de Vinyoli, copsar-ne els temes i formes més importants, i comprovar fins a quin punt els seus poemes porten Santa Coloma en un lloc de privilegi.


Tiempo

Devuélveme a los años de juventud,
ah sí, devuélveme,
                          con los amigos,
en el torrente, con sus paseos
y sus pistas de tenis
                            y el ping-pong.
                                                No. No.
Devuélveme a la bronca
pasión que me hizo otro.
Nunca volveré a ser
el chico que jugaba.
                           Y de veras me alegro.

(versió de Carlos Marzal i Enric Sòria)

Tempo

Vólveme, ah, vólveme os anos
da mocidade,
                  cos amigos
no río, cos paseos
e as pistas de tenis
                           e o ping-pong.
                                               Non. Non.
Vólveme a furiosa
paixón que fixo de min outro.
Xa non hei ser nunca máis o rapaz
que xogaba.
                E alégrame ben.

(versió d'Helena González i Fina Iglesias)

Tempi

Riportami, ah, riportami agli anni
della gioventù,
                    con gli amici
nel ruscello, con i corsi
e le piste da tennis
                          e il ping-pong.
                                             No. No.
Riportami alla furiosa
passione che di me ha fatto un altro.
Non sarò mai più il ragazzo
che giocava
E mi piace così.

(versió de Pol Solà)

(versió de Barbara Baczewska i Enric Riba)

(Versió de Joan Cullell i Svetlana Reshetova)

Time

Take me back, ah! Take me back to the years
of boyhood,
                with the friends
at the brook, with the promenades
and the tennis courts,
                              and the ping-pong.
                                                        No. No.
Take me back to the furious
passion that made of me, a different person.
Never again will I be the boy
that played.
                 And I'm glad about it.

(versió de Salvador Pila)

 

Tiempu

Vuélvime, vuélvime a los años
de mocedá,
                colos amigos
na reguera, colos paseos
y les pistes de tenis
                            y el pimpón.
                                             Na non.
Vuélvime a la furiosa
pasión que me fexo otru.
Nunca más voi ser el mozu
que xugaba.
                 Y bien m'allegro.

 

(versió de Antón García)