Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.
Aquest poema, que acaba amb un vers manllevat a Leopardi, i escrit poc temps abans de la seva mort, ens deixa entreveure un ànim esperançat i una certa resignació. El pressentiment que té el poeta d'una "vida auroral sempre futura" és tota una declaració de confiança vers el més enllà.
Fins i tot podríem parlar d'una certa formulació de l'etern retorn nietzscheà. De fet, aquest poema pertany a la primera part de Domini màgic (1984) que està encapçalada per una citació de Nietzsche: "Aquesta és la tardor: que et trencarà un dia el cor".
Sembla que Vinyoli, poeta sempre anhelant i indagador, en els darrers llibres, ha trobat algunes certeses i respostes, els "besllums de permanència feliç" i "l'oasi del pur estat beat".
La primera estrella
Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
Al fondo de todo se alza una montaña
prometedora, el día ya finito.
Es bueno no tener siempre lo que queremos
y armar una cabaña de esperanzas:
así, por la entreluz , la primera estrella
brilla limpia, silenciosa incita,
sin hacer daño, a un gozo que no atormenta
que sea breve; sabemos que al desvanecerse
será todo luminaria el firmamento.
No me puedo quejar, pues, de mi suerte;
aquí me estoy pleno de presentimiento
de una vida auroral siempre futura
que es ahora sólo noche clara sin viento.
(versió d'Àlvaro Valverde)
A primera estrella
Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
Érguese aló no fondo unha montaña
prometedora. Acabouse o día.
Ben é non ter sempre o que queremos
e armar unha choupana de esperanzas:
no luscofusco a primeira estrela
refulxe limpa, silandeira chama
a un goce breve que non magoa
porque sabemos que ao esvaerse
ha encher de luces o firmamento.
Non podo, logo, queixarme da miña sorte;
aquí estou cheo de presentimentos
dunha vida auroral sempre futura
que é agora só noite clara sen vento.
(versió d'Helena González i Fina Iglesias)
The First Star
Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
At the farthest end, a promising mountain
rises, the day already finished.
It is good, not always having what we want
and to build a shack of hopes:
thus, by the twilight, the first star
shines neat, silently incites,
harmless, to a delight that does not torment
by being brief; we know that when it vanishes,
the firmament will be all light.
Hence, I cannot regret my fate;
here I stay, full of premonition
of an auroral, ever future life
that is now merely clear, windless night.
(versió de Salvador Pila)
La Prima Stella
Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
In fondo a tutto s’innalza una montagna
promettente, il giorno già finito.
È bene non aver sempre quello che vogliamo
e costruire una capanna di speranze:
così, all’imbrunire, la prima stella
risplende netta, silenziosa invita,
senza far male, a un gaudio che non tormenta
che sia breve; sappiamo che quando svanirà
sarà tutto luminarie il firmamento.
Non posso, dunque, lamentare la mia sorte;
me ne sto qui, pieno del presentimento
di una vita aurorale sempre futura
che solo adesso è notte chiara e senza vento.
(versió de Valentina Ripa)
