Pàgina 2 de 6
Aquest poema, que acaba amb un vers manllevat a Leopardi, i escrit poc temps abans de la seva mort, ens deixa entreveure un ànim esperançat i una certa resignació. El pressentiment que té el poeta d'una "vida auroral sempre futura" és tota una declaració de confiança vers el més enllà.
Fins i tot podríem parlar d'una certa formulació de l'etern retorn nietzscheà. De fet, aquest poema pertany a la primera part de Domini màgic (1984) que està encapçalada per una citació de Nietzsche: "Aquesta és la tardor: que et trencarà un dia el cor".
Sembla que Vinyoli, poeta sempre anhelant i indagador, en els darrers llibres, ha trobat algunes certeses i respostes, els "besllums de permanència feliç" i "l'oasi del pur estat beat".