14. Branques

 

Cañes

Volvemos a ser
cañes del mesmu monte
d'ancines y carbayos.
                                 Nun gromen
flores nueves.
                     La yedra
silenciosa amataga tou sonsón
de pasos.
               Malapenes entra
el sol.
          Tienes munchu fríu
nel hibiernu y yá nun sabes tornalu.
Les fueyes confúndense
espesamente.
                     Esperamos la bruesa
del lleñador, ensin miedu.

(Versió de Antón García)