Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.
És el desè cant del llibre Cants d'Abelone (1983) , recull de quinze poemes precedits per una traducció d'un poema de Rilke, poeta que va influir decisivament en Vinyoli.
Aquest breu poema exemplifica la intensitat espiritual que contenen aquests cants. Podem copsar la bellesa de la imatge de la "font viva" que el poeta pot escoltar "de nit al cor de cada cosa" malgrat la solitud existencial subjacent en el seu estat d'ànim. Certament, Vinyoli és un poeta que, malgrat el to doloròs que impregna molts moments de la seva poesia, s'obstina en superar-los i transcendir-los positivament.
Todo calla, todo se resiste
Todo calla, todo se resiste;
cada vez se hace más y más ancha
la soledad en torno a mí.
Hay una fuente viva que no para
nunca de manar: la escucho
de noche al corazón de cada cosa.
(versió d'Álvaro Valverde)
Todo cala e se resiste
Todo cala e se resiste;
engorde, engordiño medra
a soedade ao meu redor.
Hai unha fonte que deita
auga sen parar: escóitoa
de noite no cerne das cousas.
(versió d'Helena González i Fina Iglesias)
All Is Silent, All Resists
All is silent, all resists;
every time, the solitude around me
widens, more and more.
There is a lively fountain that never
ceases to flow: I can hear it,
at night, in the heart of every thing.