Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
Publicat a Domini màgic (1984) , penúltim llibre de Vinyoli, el poeta ja té el pressentiment de la mort, però encara pot admirar els jocs dels infants, gaudir del pler de l'aigua d'una font i, finalment, evocar els "bocins del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar". L'associació de la noiesa i l'alzinar que trobem en aquest vers ens permet identificar un temps i un espai que són els dels estius a Santa Coloma. És significatiu que sigui en un poema de l'any 1984, uns cinquanta anys després de la vivència.
En aquest poema hi apareix el tercer àmbit paisatgístic de la poesia de Vinyoli, que juntament amb el dels estiueigs a Santa Coloma i el dels de Begur, configura el triangle d'escenaris vinyolians; es tracta del casc urbà que ens remetria a la ciutat de Barcelona.
Paseo de aniversario
Aun hay caminos por pasear,
pero la muerte ocupa todos los bancos.
Ríen y juegan a pídola
niños aturdidos al límite del barranco.
Intenté estar de pié en el puente
que los barracones separan de los jardines.
Del deseo de ser catavinos
solo queda el placer del agua de una fuente.
Ahora camino por el viejo casco urbano
mientras viajan hacia sus destinos
los viejos amigos, las mujeres y los añicos
de lo que fui, de niño, perdido en el encinar.
(versió de Sebastià Goday)
Anniversary Promenade
There are still lanes to stroll along,
but death occupies all the benches.
Bewildered children laugh and play leapfrog
on the edge of ravines.
I intended to stand on the bridge
that separates the shacks from the gardens.
Yet, from the delight of being a wine taster,
remains only the pleasure in the water of a fountain.
I walk now in the old town
while, travel to their destinies:
the old friends, the women, and the pieces
of what I was, as a boy, lost in the oak woods.
(versió de Salvador Pila)
Passeio de aniversário (3 de Julho de 1983)
Ainda há avenidas para passear,
mas a morte ocupa todos os bancos.
Riem e brincam a saltar ao eixo
crianças aturdidas à beira dos barrancos.
Tentei permanecer de pé na ponte
que separa os casebres dos jardins.
Do deleite de provar tantos vinhos
só resta o prazer da água de uma fonte.
Agora ando pelo velho centro urbano
enquanto viajam para os seus destinos
velhos amigos, mulheres e cacos
do que eu era, enquanto rapaz, perdido no azinhal.
