Publicat a Domini màgic (1984) , penúltim llibre de Vinyoli, el poeta ja té el pressentiment de la mort, però encara pot admirar els jocs dels infants, gaudir del pler de l'aigua d'una font i, finalment, evocar els "bocins del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar". L'associació de la noiesa i l'alzinar que trobem en aquest vers ens permet identificar un temps i un espai que són els dels estius a Santa Coloma. És significatiu que sigui en un poema de l'any 1984, uns cinquanta anys després de la vivència.

En aquest poema hi apareix el tercer àmbit paisatgístic de la poesia de Vinyoli, que juntament amb el dels estiueigs a Santa Coloma i el dels de Begur, configura el triangle d'escenaris vinyolians; es tracta del casc urbà que ens remetria a la ciutat de Barcelona.