Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Amb aquest poema l'itinerari avança cap al crepuscle, el del dia i el de la vida. No obstant, el poeta ho fa sentint-se solidari, compartint la seva soledat, i amb l'ànim de mantenir encès el "petit foc" de l'amor.

El color dels "crits vermells" no és casual sinó que el podem associar a l'estat d'ànim crepuscular que és subjacent a molts poemes de Vinyoli. De fet, entre tots els colors que omplen la seva poesia hi predomina d'una manera evident el vermell, sobretot a partir del llibre Realitats (1963). D'altra banda, aquests crits vermells del capvespre són també els crits del poeta, perquè la veu de Vinyoli és alhora cant, crit i clam.

L'escorça de les alzines sureres ennegrida per les flames d'incendis recents, i per on remunten les plantes enfiladisses que a la tardor adquireixen tons vermellosos, són un marc idoni per acompanyar la lectura d'aquest poema.

Tarde oscura

Eres una tarde oscura con gritos rojos
al fondo de un bosque de encinas negras.
Voy hacia el crepúsculo
tintineante,
cargado con un gran haz de leña
muy seca.
¿quieres ayudarme a soportar este peso,
a encender un pequeño fuego
para calentar
las manos vacías de los dos?

(Versió de Sebastià Goday)

Après-midi sombre

Tu es un après-midi sombre aux crits rouges
au fond d’une fôret de chênes noirs.
Je vais vers le crépuscule
en tout vacillant,
chargé avec un grand fagot de bois
très sec.
Veux-tu m’aider à supporter ce fardeau,
et allumer un petit feu
pour y chauffer
les mains vides des deux?

(Versió de Carme Soler)

Tarde escura

Es unha tarde escura con gritos vermellos
no fondo dun bosque de aciñeiras negras.
Vou cara ao solpor
ás apalpadas,
cargado cun gran feixe de leña
ben seca.
¿Quéresme axudar a levar este peso,
e prender unha fogueira pequena
para quecermos
as mans tan valeiras?

(versió d'Helena González i Fina Iglesias)

Pomeriggio oscuro

Sei un pomeriggio oscuro con gridi rossi
nel fondo di un bosco di leci neri.
Io vado verso il crepuscolo
barcollando,
carico di un gran fascio di legna
molto secca.
Vuoi aiutarmi a reggere questo peso,
ad accendere un piccolo fuoco
per riscaldarci
le mani così vuote di tutti e due?

(Versió de Pol Solà)

Ciemne Popoludnie

Jestes ciemnym popoluchiem z czerwonymi krykami
w glebi czarno-dabrowego lasu.
Ja ide w strone pólmroku
chwlejacym krokiem,
niosac duza wiazke bardzo suchego
drzewa.
Chcesz mi pomóc niesc ten ciezar,
rozpalic maly ogien
zeby rozgrac
tak puste rece nas dwojga?

(versió de Barbara Baczewska i Enric Riba)

  (Versió de Joan Cullell i Svetlana Reshetova)

Dark Evening

You are a dark evening with red screams
in the depths of a black evergreen oak forest.
I walk towards the twilight
staggering,
laden with a big bundle of logs
very dry.
Do you want to help me bear this burden,
to light a small fire,
to warm at it,
the hands, so empty, of we two?

(Versió de Salvador Pila)

Tarde escura

Yes una tarde escura con gritos bermeyos
no más fondo d'una viesca d'ancines negres.
Voi contra'l crepúsculu
taramellando,
cargáu con un gran fexe de lleña
mui seco.
¿Quies aidame a aguantar por esti pesu,
a prender un fueguín
pa escalecer
les manes vacies de los dos?

(versió de Antón García)