Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?

Deixo que es trobin
paraules a l'atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.

Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m'agraden els llavis
incandescents.

A l'esplanada de l'ermita
s'hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres.
          No compliquis
gaire més els records.
                              Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
             Deixa-les anar
com un estel
des d'un turó.
                   Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.