Sigues fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.

Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.

Indesxifrables són
els signes que il.luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.

Es tracta d'un poema programàtic. Utilitzant la segona persona, recurs habitual en Vinyoli, formula un pensament d'ordre moral que ocupa un lloc fonamental en l'ideari del poeta; l'accés a les profunditats de l'ésser -a les "deus"- és possible a partir de les "petites coses" i d'aquest "cant humil" que és la poesia.

Pertany al llibre Les hores retrobades (1951) en el qual apareix per primera vegada aquesta referència a les "petites coses", concepte que serà recurrent en bona part de la poesia posterior, sovint associat als petits plaers de la vida quotidiana.

També en aquest llibre, Vinyoli introdueix un altre concepte que ja no abandonarà; es tracta de l'aspiració d'assolir una "vida més alta" que transcendeixi la realitat immediata. Apareix en tres poemes del llibre amb resolucions diferenciades; en un cas la vida més alta s'associa a l'amor, en l'altre a la bellesa i en l'altre al dolor i sofriment.

Hacia las fuentes

Sé fiel
a las pequeñas cosas;
no te es dado volar
sobre el callado abismo.
Por frágil puente alzado
del canto humilde, prueba
senda de niebla, incierta,
de esta orilla a la otra.

Breves flores en el prado,
rayo de sol efímero,
son ahora talismanes
que todo transfiguran.
Las puertas del ocaso
de par en par se te abren,
por ellas, río arriba,
entras hacia las fuentes.

Indescifrables son
los signos que iluminan;
el canto humilde, empero,
los descifra a menudo.

(Traducció de José Agustín Goytisolo)

Vers les sources

Sois fidèle
aux petites choses;
il ne t'est pas donné de voler
sur l'abîme muet.
Par le fragile pont suspendu
de l'humble chant, prend
le sentier, brumeaux et incertain,
d'une rive à l'autre.

Des éphémères dans le pré,
un bref rayon de soleil,
sont à présent des talismans
qui transfigurent tout.
Les portes du ponent
sont grand ouvertes;
par elles, en amont du fleuve,
tu pénètres vers les sources.

Les signes qui illuminent
sont indéchiffrables;
mais l'humble chant
souvent les interprète.

(Traducció de Patrick Gifreu)

Cara ás fontes

Sé fiel
ás cousas máis miúdas;
non che é dado voar
sobre o calado abismo.
Na fráxil ponte suspensa
do canto humilde ensaia
o camiño incerto, neboento
desta á outra beira.

Murchas flores no prado,
un raiola efémera,
son agora talismáns
que todo o transfiguran.
As portas do solpor
abrénsente de par en par:
por elas, río arriba,
cara ás fontes penetras.

Indescifrables son
os signos que iluminan;
mais a cántiga humilde
a miúdo os interpreta.

(versió d'Helena González i Fina Iglesias)

A orrasok fele

Az apró dolgokat
szeresd hüséggel, ó, szív;
néma mélység fölött
nem adatott repülnöd.
Egyszerü dal kicsiny
függöhídján kereshetsz
a túlsó part felé
bizonytalan köd-ösvényt.

Tünékeny napsugár
s rét hervatag virága
ma talizmánod, ím,
mely mindent elvarázsol.
Az alkony kapui
megnyílnak most elötted,
s ár ellen rajtuk át
a forrásokhoz érsz el.

Kusza csillagzatok
talányosan ragyognak;
de az egyszerü dal
sokszor megfejti titkuk.

(Traducció de Jánosházy Gyorgy)

Toward The Sources

Be faithful
to the small matters;
you are not allowed to fly
over the silent abyss.
Try, over the frail bridge suspended
by the humble song,
the uncertain, misty way
from this to the other bank.

Withered flowers in the meadow,
a fleeting ray of sunlight,
are now talismans
that transfigure everything.
The gates of the west
open wide for you;
through them, upstream,
toward the sources you penetrate.

Indecipherable are
the signs that illuminate;
yet often, the humble songv interprets them.

(Traducció de Salvador Pila)

Contra les fontes

Sé fiel
a les pequeñes coses;
pa ti nun ye volar
sobre'l calláu abisu.
Per esta fráxil ponte
del cantu humilde ensaya
la incierta, nubla sienda
que mena a la otra oriella.

En prau caduques flores,
un rayo de sol breve,
talismanes son yá
que too lo tresfiguren.
Les puertes del poniente
de par en par se t'abren;
per elles, ríu arriba,
contra les fontes entres.

Indescifrables son
los signos qu'iluminen;
pero'l cantar humilde
interprétalos cuótanes.

(Versió de Antón García)

Zu den Quellen

Bleib immer treu
den bescheidenen Dingen:
Man gab dir nicht den Flug
über den stummen Abgrund.
Auf dem schwankenden Steg
schlichten Gesangs versuche
den ungewissen Weg
auf die andere Seite.

Verblühte Wiesenblumen,
ein flüchtger Sonnenstrahl
sind Talismane nun,
die alles dir verklären.
Des Westens grosses Tor
wird dir ganz weit geöffnet,
dadurch gehst du hinein,
flussaufwärts zu den Quellen.

Entzifferbar sind nicht
die lichtgebenden Zeichen;
schlichter Gesang jedoch
vermag sie oft zu deuten.

(Aus dem Katalanischen von Àxel Sanjosé)