06. Cap a les deus

Es tracta d'un poema programàtic. Utilitzant la segona persona, recurs habitual en Vinyoli, formula un pensament d'ordre moral que ocupa un lloc fonamental en l'ideari del poeta; l'accés a les profunditats de l'ésser -a les "deus"- és possible a partir de les "petites coses" i d'aquest "cant humil" que és la poesia.

Pertany al llibre Les hores retrobades (1951) en el qual apareix per primera vegada aquesta referència a les "petites coses", concepte que serà recurrent en bona part de la poesia posterior, sovint associat als petits plaers de la vida quotidiana.

També en aquest llibre, Vinyoli introdueix un altre concepte que ja no abandonarà; es tracta de l'aspiració d'assolir una "vida més alta" que transcendeixi la realitat immediata. Apareix en tres poemes del llibre amb resolucions diferenciades; en un cas la vida més alta s'associa a l'amor, en l'altre a la bellesa i en l'altre al dolor i sofriment.