04. La nit i el dia

La poesia de Vinyoli és plena de conflictes i de tensions que es resolen per via de l'acte de creació del mateix poema. En aquests versos hi trobem la contraposició entre els àmbits de la nit i del dia. Observem que a la nit hi associa la memòria i els secrets, i al dia -que comença de manera significativa amb "el ganivet del dia"- unes imatges molt expressives, gairebé extasiants, fins i tot hipnòtiques, segurament d'origen oníric.

Aquestes imatges ens remeten també al caràcter pictòric de bona part de la poesia de Vinyoli. Els "pallers cremant de groc" i els "blats fins a la ratlla de l'horitzó" poden ben ser visions provinents de la fascinació que sentia el poeta per Van Gogh.

El darrer vers, que resol o explica la tensió establerta prèviament, és especialment significatiu i justifica la inclusió del poema en aquest itinerari, tota vegada que és plausible pensar que els cavalls que es desboquen són els del somni que Vinyoli haviat tingut a Santa Coloma i que ell interpretava com el moment de la revelació de la seva condició de poeta. Es tractaria, doncs, dels cavalls de la poesia, imatge onírica que constataria la força i arravatament imparables que dominen al poeta en els seus períodes creatius.