Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura totalment a un altre.
"El poeta adolescent" és un poema en quatre parts. En aquesta darrera hi trobem una explícita declaració programàtica del que serà el propòsit dels seus versos. En tota la poesia de Vinyoli, i en el conjunt dels seus textos, hi ha present un esforç per dilucidar el sentit de la poesia i de la seva capacitat transformadora.
En el cas d'aquest poema, un dels elements a remarcar és el cant a la força de l'amor del darrer vers. La presència de l'amor és present en tota la poètica de Vinyoli amb tractaments diversos; el plaer de l'amor, l'amor regenerador, l'amor sublim gairebé místic, l'amor com a font de coneixement, l'amor impossible i insatisfactori, el desamor ...
La imatge de la rel desfent-sa de la terra ens fa pensar en els verns que arrelen arran de la riera en recerca de la humitat; quan, sobretot a l'estiu, la riera porta poca aigua les arrels dels verns queden visibles, com si es desfessin o fossin arrencades de la terra.
El poeta adolescente
Diré el contorno de los árboles y montañas,
la soledad, los sueños, el destino;
aquello que es tránsito hacia otra vida,
la luz entre dos claros, quiero retener.
Como una raíz deshaciéndose de la tierra
hacia la luz de inaccesibles astros,
así me arranca como torbellino insomne
el amor y me entrega a otro.
(versió d'Àlvaro Valverde)
O poeta adolescente
Direi o contorno de montes e fragas,
o destino, a soidade, o soñado;
aquilo que é tránsito a outra vida,
a luz quero reter entre dous claros.
Coma raíz ceibándose da terra
cara á luz de inaccesibles estrelas,
arríncame coma nordés insomne
o amor e a outro me entrega.
(versió d'Helena González i Fina Iglesias)
The Adolescent Poet
I shall tell the shape of trees and mountains,
the solitude, the dreams, the destiny;
what is the passage towards another life,
the light between two clearings, I wish to retain.
Like a root detaching from the soil,
upwards, to the light of unreachable stars,
thus, love pulls me up, like the wakeful blizzard,
and delivers me to someone other.
