És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l'indret on a mirar-la em parava
s'hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!
Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.
Encetem aquest itinerari iniciàtic per l'obra de Vinyoli amb aquest poema on evoca la descoberta de la poesia.
La terra de la sèrie titulada "D'una terra", del llibre De vida i somni (1948) és, sense cap mena de dubte, la del poble on va estiuejar d'infant i de noi, des de l'any 1922 fins al 1935; Santa Coloma de Farners.
A més dels caminals rogencs -coloració deguda al sauló granític-, que travessen les suredes i les castanyedes de les muntanyes de Santa Coloma, Vinyoli hi poetitza la visió d'aquest mar que podia albirar i pressentir des dels llocs més alts, estenent la mirada al fons de l'ampla plana de la comarca de La Selva.
Però, el que potser ens interessa més d'aquest poema és que Vinyoli hi localitza el descobriment de la poesia; el "tombant secret ... vora el torrent humit" pot ser qualsevol dels torrents que, entre suros i roques, aboquen aigua a la riera de Santa Coloma. Corrents d'aigua que, a la primavera i estiu, en hores crepusculars acullen la veu del rossinyol que s'hi haurà aturat després d'un llarg viatge migratori per tal de nidificar-hi.
De una tierra (VI)
Es ahora, cuando la tarde se funde,
cuando pienso en aquel sol de cuando fui niño,
y veo un valle claro lleno de bruma
y al fondo la mar lisa, azulada y grande.
En el lugar donde paraba a mirarla
se juntaban, en cruce suave,
los caminos rojizos y tortuosos,
llenos de silencio y de profunda paz.
Hija del cielo, allí, la poesía,
un día, al amanecer, encontré
en rincón secreto que yo sabía
a la vera de un torrente húmedo la sentí.
¡Oh voz del ruiseñor! Tu me descubrías
mundos de belleza, soledad y cielo;
en aquel punto, dentro del alma nacías,
maravilloso, el desconocido anhelo.
(versió de Sebastià Goday)
From Land (VI)
It is just now, when the evening vanishes,
that I recall my childhood's sunshine,
and see the luminous valley full of mist
and, in the distance, the calm, bluish sea, so huge.
In the spot where I paused to watch it,
converged, in gentle confluence,
reddish and tortuous footways,
filled with silence and profound peace!
Heaven's daughter, there, I found the poetry,
one day, early in the morning:
in a secret corner that I knew,
near the humid stream, I sensed her.
Oh nightingale's voice!, you revealed to me
realms of beauty, solitude, and bliss;
in that moment, in the soul, you sprang,
wonderful, unknown desire.
