Any 1956

Publica el llibre El Callat (13) i el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (14) (dins Els mesos de l'any). La seva germana Carme es casa amb Hans Stosch i la parella se'n va a viure a Alemanya. Per aquest temps el poeta té una forta crisi religiosa que l'allunya definitivament de l'església catòlica. Afers laborals el porten a Itàlia i visita Roma, Florència, Milà i Torí.

 

 

Aquest poemari va precedit d'un pròleg del mateix Vinyoli que recull el més essencial del seu doctrinari estètic.

En una dedicatòria al seu amic Òscar Samsó Vinyoli fa referència al pròleg dient: "... el més important que diu és que només en el pur lliurament de nosaltres mateixos hi ha el camí que pot conduir a la veritable poesia".

El pròleg que Vinyoli va escriure per al llibre "Els mesos de l'any", que aplegava gravats i textos de diferents artistes i escriptors, és una prosa poètica que podem llegir com un intens passeig metapoètic, on el poeta ja formula conceptes i imatges tan recurrents en l'obra posterior com "les coses petites", el "poder transfigurador del cant", el "viure poèticament", el "vent d'aram", ...

Aquest extraordinari text també porta el gèrmen de futurs poemes com "A clar nivell de càntic", "El graner morat" i "Domini màgic".

El gravat de la caplletra és de Jaume Pla, impulsor juntament amb Víctor M. d'Imbert de la col.leció "Els gravats de la Rosa Vera".