La tarda del dia 10 de juliol, el poeta de 32 anys Ahmad Qilich, natural de la població kurda d’Afrin (Síria) i ara refugiat a Alemanya, ens va recitar una selecció dels seus poemes al pati de la Casa de la Paraula, en un acte organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània.
Acompanyava la música dels seus versos un embolcall sonor i matisat del llaüt de l’Abdallah Ghbash i del sintetitzador de Jona.
Els poemes de l’Ahmad, malgrat el rerefons de la guerra i l’exili, tenen una estranya força, una llum clara i pura, que ens posa de manifest la força de la paraula poètica, del seu poder catàrtic i comunicatiu.
Què és l’aïllament?,
què és la solitud?,
què és l’exili?...
és treure el cap per la finestra...
a un carrer desconegut...
quan la teva ombra cau,
flueix per la vorera,
com una moneda... que ningú no s’ajup a collir.
(del poema "Els morts sopen", en versió de Jaume Bosquet i Cristina Liñan Papasseit)
La lectura va ser doble, en l’original àrab i en català. Les versions al català havies estat fetes fetes per diverses persones, totes elles lectores de poesia, a partir d’unes versions angleses que havia facilitat l’autor.
Un acte molt especial i entranyable perquè vam tenir l’oportunitat de sentir un gran poeta, geogràficament molt allunyat, i que se’ns va fer extremadament proper tan per la força de les seves imatges poètiques com per l’autenticitat i transparència de la seva personalitat.
Ahmad Qilich acompanyava el grup de músics sirians que feien la gira per Catalunya "The way to Aleppo". I, de fet, en alguns d’aquests concerts el poeta va intervenir per acostar els seus poemes al públic. Certament, el camí cap a Aleppo, passant per Catalunya, on poeta i músics van trobar l’escalf del públic que va poder gaudir del seu art.
Pep Solà